Magnetosfera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: pausa més aprop de la Ter -> pausa més a prop de la Ter
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-  + )
Línia 11:
[[Fitxer:Magnetosfera.gif|thumb|Diagrama creat per la NASA.]]
 
La magnetosfera forma part de l'[[exosfera]], la part més externa i àmplia de l'atmosfera terrestre. Comença a uns 500 [[quilòmetre|km]] d'altura, per sobre de la [[ionosfera]], on les partícules ionitzades de l'atmosfera interaccionen amb major intensitat amb el camp magnètic terrestre. La magnetosfera interacciona amb el vent solar en una regió denominada [[magnetopausa]] que es troba a uns 60.000  km de la Terra en direcció Terra-Sol i a molta major distància en direcció oposada. Per davant de la magnetopausa es troba la superfície de xoc entre el vent solar i el camp magnètic. En aquesta regió el plasma solar es frena ràpidament abans de ser desviat per la resta de la magnetosfera. Les partícules carregades del vent solar són arrossegades pel camp magnètic sobre els pols magnètics donant lloc a la formació d'aurores polars, boreals en l'hemisferi nord i australs en l'hemisferi sud. En el costat no il·luminat les línies de camp es deformen i allarguen arrossegades pel vent solar arribant a una grandària de 300.000  km en direcció oposada al Sol.
[[Fitxer:Aurora_australis_20050911.jpg|thumb|right|225px|Aurora austral capturada l' 11 setembre 2005 per un satèl·lit de la NASA.]]
 
A uns pocs milers de  km de la superfície terrestre es troba una regió en l'equador magnètic en el qual moltes de les partícules carregades són atrapades i accelerades formant els [[cinturons de Van Allen]] o cinturons de radiació.
 
Alguns científics pensen que sense la magnetosfera la Terra hagués perdut la majoria de l'aigua de l'atmosfera i els oceans en l'espai, a causa de l'impacte de partícules energètiques que dissociarien els àtoms d'[[hidrogen]] i [[oxigen]] permetent escapar els lleugers àtoms d'hidrogen, amb la qual cosa el planeta se semblaria molt més a Mart. S'estima que aquest va poder ser un factor important en la pèrdua d'aigua de l'atmosfera primitiva Marciana. De la mateixa manera Venus podria haver perdut la mojar part de la seva aigua degut a l'efecte del vent solar.<ref> {{cite web |title= Solar wind would singe our atmosphere if not for our magnetic field | author= F. Six | work=NASA Space Plasma Physics Branch Pages | date=1996-09-04| url=http://science.nasa.gov/ssl/pad/sppb/Edu/magnetosphere/mag4.html | accessdate=2009-10-27}} </ref>
Línia 21:
Dos factors determinen l'estructura i el comportament de la magnetosfera, per una banda el camp magnètic terrestre, i per l'altre el vent solar.
# El [[Camp magnètic]] terrestre sembla estar generat per un efecte de [[dinamo]] del [[nucli de la Terra]], associat amb la circulació de metall líquid al nucli terrestre produida per la calor interna. S'assemblaria a una barra imantada inclinada uns 10º de l'eix de rotació de la Terra. El camp té una intensitat d'al voltant de 30.000-60.000[[Tesla (unitat)|nanoteslas]] (nT) a la superfície terrestre, la seva intensistat disminueix inversament al cub de la distància.
# El [[vent solar]] és una efusió ràpida de plasma calent provinent del Sol en totes les direccions. Sobre l'equador solar arriba als 400&nbsp; km/s; sobre els pols solars quasi el doble. L'efusió és impulsada per la temperatura d'un milió de graus de la [[Corona solar|corona]], fenònem que encara no té una explicació generalment acceptada. La seva composició s'assembla a la del Sol; al voltant del 95 % dels ions són protons, al voltant del 4% nucli d'heli, i un 1% de materia més pesant ([[Carboni|C]], [[Nitrogen|N]], [[Oxigen|O]], [[Neó|Ne]], [[Silici|Si]], [[Magnesi|Mg]]...fins a [[Ferro|Fe]]) i prou electrons com per mantenir la neutralitat de la càrrega. A l'òrbita de la Terra la seva densitat típica és 6 ions/cm<SUP>3</SUP> (variable, com ho és la velocitat), i conté un [[camp magnètic interplanetari]] de (normalment) 2–5 nT. Aquest camp magnètic es produeix per l'estirament de les línies de camp magnètic originades al Sol.
 
Efusions de plasma i tempestes magnètiques