Ordinals dels reis d'Aragó: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Caplletra N-Ordinacion de la manera como los reyes daragon ellos mismos se coronaran.jpg|thumb|dreta|350px| [[Íncipit]] i [[caplletra]] N de la Ordinació sobre el [[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago|Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó]], ordenada pel rei [[Pere el Cerimoniós]], qui s'intitulà a sísi mateix ''Pere terç'' (en [[català]]) i ''Pedro tercero'' (en [[aragonès]]):<br/><br/> Manuscrit en [[aragonès]]: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' <br/>(''Biblioteca del [[Museu Lázaro Galdiano]], Madrid; ms. R.14.425'') ]]

En el cas dels reis d'Aragó la primera numeració històrica existent fou la que adoptà el rei [[Pere el Cerimoniós]]; l'ordinal que el rei Pere adoptà per a sísi mateix fou el de ''Tercer'', emprant la fòrmula ''Pere terç rey d'Aragó'', com a única numeració per tots els seus estats. El fet però és que abans del rei [[Pere el Cerimoniós]], ja havien estat reis d'Aragó [[Pere el d'Osca]] (1069-1104), [[Pere el Catòlic]] (1178-1213) i [[Pere el Gran]] (1240-1285), raó per la qual el rei [[Pere el Cerimoniós]] hauria hagut d'adoptar l'ordinal IV, i no el III, per ser el quart rei d'Aragó anomenat Pere. Documentada àmpliament l'afició a la història i a l'estudi dels seus avantspassats del rei [[Pere el Cerimoniós]] els especialistes han proposat les seves teories per explicar l'ús de l'ordinal III basant-se en les següents evidències: