'''Cízic''' (grec ''Kyzikos'', llatí '''Cyzicus''' o '''Cyzicum''') fou una ciutat grega de la [[Propòntida]], a [[Mísia (regió)|Mísia]]. Els turcs donen a les seves ruïnes prop de la ciutat d'Aidinjik, el nom de Bal Kiz. La ciutat tenia dos ports: Kytos i Panormos. Tenia un parell de ponts per l'accés i un gran temple a l'àgora (destruït probablement per un terratrèmol en temps d'Antoní Pius). Per les ruïnes se sap que tenia un amfiteatre; les ruïnes també permeten veure part de les muralles.
La ciutat fou fundada com a colònia de [[Milet]] vers el 757 aC. La colònia va tenir dificultats per les campanyes dels [[cimmeris]] i les guerres, però la colònia es va renovar el 676 aC. Vers el 540 aC va passar a Pèrsia. Probablement va participar aen la rebel·lió de [[Jònia]] el [[499 aC]] i es va rendir als perses el [[490 aC]]. Vers el [[480 aC]] fou aliada a [[Atenes]] a la que va seguir fins el [[413 aC]] en que com altres ciutats es va revoltar però el [[411 aC]] els atenencs la van recuperar després de la batalla de Cynossema. En aquesta data la ciutat no tenia muralles segons fa constar [[Tucídides]], el que prova que era una ciutat de segon ordre. Atenes li va imposar un tribut moderat. El [[410 aC]] van arribar els espartans, dirigit per l'almirall Míndaros, i a la rodalia hi havia el sàtrapa persa Farnabazos amb les seves forces. Cízic es va declarar a favor d'Esparta i contra Atenes però [[Alcibíades]] l'atenenc va derrotar a Míndaros ('''batalla naval de Cízic''', [[410 aC]]) i la ciutat va tornar a l'obediència atenenca i altre cop els hi fou imposat un tribut acceptable. Xenofont diu que en aquell temps la ciutat tenia port. El [[405 aC]] amb la derrota atenenca a [[Egospòtamos]], Cízic va tornar a control dels espartans, però a la [[pau d'Antàlcides]] el [[387 aC]] les ciutats gregues d'Àsia van passar a Pèrsia.
Amb la conquesta d'[[Alexandre el gran]] Cízic va recuperar la independència. [[Àtal I de Pèrgam]] es va casar amb una dona de Cízic de nom Apol·lònies que es destacava pel seu bon sentit. Cízic va enviar trenta vaixells a la flota d'[[Àtal II de Pèrgam]] (net d'Àtal I) dirigida pel seu germà Ateneos.
La ciutat estava molt ben administrada i tenia un bon control del comerç amb Anatòlia, i la riquesa i prosperitat va augmentar i també la seva importància. Cízic va participar aen la guerra contra [[Mitridates VI Eupator]] i a la batalla de [[Calcedònia]]. Cízic va gastar moltes energies en aquesta lluita. Mitridates va voler ocupar la ciutat el [[74 aC]], i va col·locar les seves tropes al peu de la muntanya d'Adrasteia, al costat oposat de la ciutat, mentre els seus vaixells la bloquejaven per mar i bloquejaven l'estret i els ponts que la separava de terra ferma; però la fortalesa de les muralles (construïdes en època desconeguda entre el [[387 aC]] i uns anys abans) i l'abundància de provisions emmagatzemades a la ciutat, van fer fracassar el intent; Lucul·le que era prop de la zona, va tallar les línies de subministrament a Mitridates i l'exèrcit assetjador va començar a patir de manca de menjar i finalment va haver d'abandonar el setge iva patir fortes perdues. Els romans van donar a la ciutat el títol de ciutat lliure (''Libera Civitas''). [[Estrabó]] observa en aquest temps que el seu territori era considerable i es va engrandir per cessions fetes pels romans (segons Estrabó posseïa a la [[Troade]] les terres darrere l'Asepos fins a Zeleia, i en front de la ciutat, la plana d'Adrateia, a més d'una part del llac Dascylitis i la terra fins el llac Miletopòlitis i l'Apol·loniatis; feia frontera amb Priapos que era una dependència o colònia. Totes aquestes terres al sud de la Propòntida la feien la ciutat més important i de fet no hi havia altres grans ciutats a la zona en el període romà excepte [[Nicomèdia]] i [[Nicea de Bitínia|Nicea]].
[[Tiberi]] a l'any 25 va eliminar el privilegi de ciutat lliure de Cízic degut a que no tenia respecte religiós a la memòria d'August i per maltractar a alguns ciutadans romans. Així la ciutat va passar a dependre directament del governador de la província d'Àsia. Tot i així la ciutat va romandre prospera almenys fins al terratrèmol produït vers la meitat del segle II. En temps de [[Caracal·la]] ([[211]]-[[217]]) va rebre el títol de metròpoli de la província del [[Helespont]]. Al segle III o IV fou seu d'un bisbe. El [[674]] fou saquejada pels àrabs. La ciutat fou castigada per alguns terratrèmols, l'últim dels quals fou el [[1063]], i es va despoblar. La població que va restar fou traslladada a [[Artaki]] el segle XIII.
