Llengües indoàries mitjanes: diferència entre les revisions

Un [[Apabhramsha|apabhramsa]] (també anomenat ''avahatta'') era una llengua evolucionada dels pràcrits.<ref>BPT Vagish Shastri, Bundelkhand Ki Prachinta, Vidvad Gosthi, 1965, Varanasi, India.</ref><ref>Devendra Kumar Jain, Apabhramsa Bhasa aur Sahitya, Bhartiya Jnanapitha Prakashan, 1966, Calcutta, India.</ref><ref>P.D.Gune, An Introduction to Comparative Philology, Poona Oriental BookHouse, 1959, Poona, India.</ref> Les llengües provincials modernes van evolucionar dels diferents apabhramsas. [[Patanjali]] va ser el primer ena fer servir l'apabhramsa en el seu ''Mahabhasya'' (200 aC). La paraula es derivada de la paraula sànscrit ''Apabhrasta'',<ref>R.A.Pandey and R.N. Mishra, Pali Prakrat-Apabhramsa Sangraha, Vishwavidyalaya Prakashan, 1968, Varanasi, India</ref> que vol dir ''forma corrompuda del sànscrit''. La llengua apabhramsa va la ser la més utilitzada pel [[jainisme]] i la literatura espiritual dels Siddhas (mestres de l'hinduisme).