Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ntinguts son molt vag -> ntinguts són molt vag
m 'Matar' és un verb transitiu
Línia 3:
El 1145 fou nomenat valí de [[Carmona]], però davant el declivi [[almoràvit]] tornà a Mallorca. Ishac enviava al califa [[Abu-Yaqub]] en les seves incursions de pirateria als territoris cristians.
 
En un cop de palau va matar alel seu pare i a llur hereu, el seu germà [['Abd Allāh ibn Muhammad ibn Ġānīya]] i va ocupar el tron.<ref>{{Citar publicació |cognom= |nom= |article=El altar mayor de la Catedral d Mallorca |url=http://books.google.es/books?id=EaRztuwQ9PcC&pg=PA45&dq=Muh%C3%A0mmad+ibn+Ganiya&hl=ca&sa=X&ei=3htjUcSvNsOu7AaE1YC4Bg&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=Muh%C3%A0mmad%20ibn%20Ganiya&f=false |llengua=castellà |consulta= |publicació=Boletin de la Real Academia de la Historia |volum=TOMO CLXXIII |exemplar=NUMERO I |data=1976 |pàgines=45 }}</ref> Sota el seu ceptre les Illes Balears van esdevenir un centre de comerç, guerra marítima i pirateria, practiques que va portar considerable riquesa i població, tant de captius com de refugiats.
 
Simultàniament mantingué una activa política de relacions diplomàtiques amb les repúbliques comercials italianes, així En els anys [[1171]] i [[1173]], signà tractats amb els pisans, inclosos també els naturals de la república de [[Luca]], ratificats el [[1184]], i el [[1181]] amb [[Gènova]]. Els seus continguts són molt vagues, les dues parts es comprometen mútuament a no causar-se danys i a protegir o fer respectar els nàufrags i s'autoritza la construcció d'un temple cristià a [[Madina Mayurqa]] destinat als comerciants cristians (cosa que indicaria l'absencia de naturals cristians en aquell moment). Per una altra part mantingué una política conciliadora amb el [[almohades]], contra l'opinió del seu consell, enviant-los part dels botins obtinguts.