Gorgan (ciutat): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- fins el + fins al ) |
m Corregit: articipar als [[sínod -> articipar en els [[sínod |
||
Línia 12:
La primera incursió musulmana a la regió fou sota el califa [[Uthman ibn Affan]], dirigida per [[Saïd ibn al-As]] el [[650]]/[[651]]; el governant local va pagar un tribut de 200.000 [[dirham]]s. [[Sad ibn Abi-Waqqàs]] hi va tornar sota [[Muàwiya I]] més de deu anys després, però la submissió complerta no s'aconseguí fins al califat d'[[Úmar ibn Abd-al-Aziz]] (717–720) quan el ''[[marzban]]'' local [[Firuz ibn Qul]] fou sotmès per [[Yazid ibn Muhàl·lab]], que va sotmetre també les estepes properes dels turcs al [[Dehestan]] i va fundar la ciutat de [[Gonbad-e Qabus|Gurgan]] o Djurdjan.
Una nova ciutat es va establir al costat de [[Zadrakarta]] que fou anomenada '''Astarabad''' segons una de les tradicions perquè es va edificar sobre el llogaret d'Astarak.<ref> altres etimologies l'associen als noms setara = estrella i astar =mula </ref> [[Ibn Hawkal]] la descriu com una de les quatre principals viles del Gurgan (després de [[Gurgan d Djurdjan]], [[Abaksun]] i [[Dehestan]]. El [[nestorianisme]], que va tenir un [[bisbat]] a la regió que va participar
Apareix esmentada alguns cops com quan [[Rafi ben Harthama]] hi va assetjar a l'[[Alides|alida]] [[Muhammad ibn Zayd]] durant dos anys (889-890) fins que el va expulsar cap al [[Tabaristan]] ([[890]]). El governant local [[Rustam ibn Karin]] es va sotmetre a Rafi. La província fou disputada amb els [[saffàrides]] i després els [[samànides]]. El [[922]] s'hi va establir [[Makan ben Kaki]] nomenat per l'[[imam]] alida [[Abu l-Husayn ibn Hasan ibn Utrush]], però atacat pels generals samànida [[Simdjur]] i [[Muhammad ibn Ubayd Allah al-Balami]], la va perdre davant aquestos.
| |||