Mussa ibn Nussayr: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint errors lingüístics |
m Corregit: articipat a la conque -> articipat en la conque |
||
Línia 14:
El [[712]] Mussa va deixar el seu fill Abd-Al·lah com a governador delegat a Ifríqiya i, acompanyat del seu altre fill Abd-al-Aziz, va passar amb un exèrcit de divuit mil homes a territori visigot. Va [[Setge de Mèrida|atacar Mèrida]], on es concentraven les forces afins a Roderic (potser fins i tot aquest mateix, si és que no havia mort el [[711]]), i que fou ocupada després d'un any de setge el ([[30 de juny]] del [[713]]). Durant aquest setge, el rei Àquila es va presentar a [[Toledo]] i Tàriq el va enviar a Mussa, el qual era partidari d'establir el domini musulmà a Hispània. Mussa no va concedir ni negar res a Àquila, i el va remetre al califa. Avançat el [[712]] o potser el [[713]], Àquila va sortir del regne acompanyat d'un nombre important de magnats gots, camí de [[Damasc]], mentre un emissari de Mussa feia el mateix camí amb un missatge recomanant l'annexió.
De Mèrida, Mussa es va dirigir a Toledo rebent arreu la submissió dels magnats, senyors i ciutats, que s'obligaven a ser fidels al valí d'Hispània (títol que ara s'arrogava Mussa), a no conspirar amb els seus enemics, i a pagar un tribut anual per cada súbdit cristià; a canvi, se'ls respectaven els dominis i la llibertat de religió, i les esglésies no podrien ser cremades. Els ''comes'' i ''duces'' que se sotmetien se'ls donaven les terres dels magnats lleials a Roderic, i les terres reials visigodes serien donades, si el califa acceptava el país, als que havien participat
Mussa va marxar contra l'est del país, i en aquest context s'hauria de situar l'atac i destrucció de [[Tarraco]], on Àquila primer i segurament després Ardó, tenien molts partidaris. Potser aquesta ferotge resistència va fer desistir Mussa de seguir cap a [[Narbona]], capital d'Ardó. Llavors Mussa va fer el seu avanç cap a l'oest. Conquerí [[Seguia]] ([[Ejea de los Caballeros]]), però les terres, que havien d'ésser distribuïdes entre els soldats, després de deduir la cinquena part del califa, no ho van ser. Es desconeixen els motius de Mussa per aquest perdó, tot i que se suposa que era un gest cap als vascons que vivien a la ciutat, ja que tot seguit havia de penetrar en terres vascones i volia entrar-hi amb bon peu. Però el país va resultar ser tant pobre i la gent anava tant despullada que Mussa, decebut, en va sortir ràpidament després de rebre un submissió més que teòrica. D'allí va passar al territori de la depressió basca, [[la Rioja]], i, tot esquivant prudentment [[Astúries]], on s'hi havien reagrupat alguns magnats gots resistents, a [[Cantàbria]], on els magnats locals es van sotmetre ràpidament, passant llavors a [[Galícia]] on tampoc va trobar resistència.
| |||