Güelfs i gibel·lins: diferència entre les revisions

Després de la mort de Frederic II el 1250, els gibel·lins van rebre el suport de [[Conrad IV d'Alemanya|Conrad IV]] i després de [[Manfred de Sicília|Manfred]], mentre els güelfs obtenien l'ajuda de [[Carles I d'Anjou|Carles d'Anjou]]. Els gibel·lins [[siena|sienesos]] van infligir una notable derrota als güelfs [[Florència|florentins]] a la [[batalla de Montaperti]] (1260). Un cop la nissaga dels Hohenstaufen es va extingir quan Carles d'Anjou va fer executar [[Conradí]] el 1268, els güelfs i els gibel·lins van passar a ser associats amb famílies i ciutats particulars, abandonant l'associació directa amb l'Imperi o el Papat. Durant aquest període el bastió dels gibel·lins italians era la cituat de [[Forlì]], a la [[Romanya]].

 

 

Un cop els güelfs van derrotar definitivament els gibel·lins el 1289 a Campaldino i Caprona, van començar a lluitar entre ells. El 1300 Florència estava dividida entre els güelfs negres i els güelfs blancs. Els negres continuaven donant suport al Papat, mentre que els blancs s'oposaven ara a la influència papal i especialment la del [[Papa Bonifaci VIII]]. [[Dant]] es trobava entre els partidaris dels güelfs blancs, i el 1302 va ser exiliat de la ciutat quan els güelfs negres en van prendre el control. Aquells que no estaven afiliats amb cap bàndol, o no tenien connexions ni amb güelfs ni amb gibel·lins, eren considerats per ambdues faccions com a indignes de participar en afers polítics. L'emperador [[Enric VII, emperador romanogermànic|Enric VII]] va manifestar el seu disgust envers els partidaris de totes dues faccions quan va visitar Itàlia el 1310, i el 1334 el [[Papa Benet XII]] va excomunicar aquells que usessin qualssevol dels dos noms.