Nogais: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en front (a) -> enfront de
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 6:
|rels=[[Islam]] sunnita
|langs=[[rus]], [[nogai]]
|related=alters pobles [[turcs]]
}}
 
Línia 34:
D'ençà del 1489, els ambaixadors foren regularment enviats a Moscou. Però a la mort d'Ismail el 1563, la bona època de l'Horda s'acabà i es dissoldria un segle més tard. Una partida acceptà la sobirania russa, d'altres la dels [[Tàtar de Crimea (poble)|tàtars de Crimea]] o els turcs otomans, i la partida oriental fou assimilada pels kazaks.
 
En els segles XVII i XVIII algunes hordes nogais sobrevivirien independents, com les ''yedisan'' i ''djembuyluk'', sota capdills com Cheban (fl. 1650) i [[Djan Mambet Bey]] (1772-1774), entre russos i otomans. El 1870, quan tot el [[Khanat de Crimea]] fou incorporat a Rússia, la majoria dels grups nogais passaren a jurisdicció russa. Entre el 1858 i el 1866 es produí una immigració massiva de nogais vers [[Turquia]], però, decebuts, molts tornarien a [[Rússia]]. Des del 1870 foren sedentaritzats i obligats a abandonar el nomadisme per l'agricultura. Aleshores també lluitaren per canviar els límits administratius, que en l'època soviètica els repartirien en quatre unitats administratives diferents.
 
El 1957 fundaren el moviment cultural ''[[Birlik]]'' (Unitat) que el 1989, dirigit per K. Balbek i B. Kildasov, fou transformat en partit polític, partidari d'una república nogai separada de Daguestan amb els territoris txetxens. També tenen estatut d'observadors en la [[Confederació de Pobles del Càucas Nord]]. Tot i així el [[1993]] els nogais demanaren al president [[Kazakhstan|kazac]] [[Nursultan Nazarbajev]] que els faci ciutadans de la seva república, ja que se senten estranys al Càucas. Des d'aleshores celebraran regularment congressos nogais per reclamar autogovern i autodeterminació.