Safa Giray: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Nijni Novgorod +Nijni Nóvgorod) |
m Corregit: fins + (infinitiu) -> fins a |
||
Línia 18:
El tàtars van seguir fent atacs a la frontera russa. El general Zassekin va morir en lluita contra ells entre [[Galitch]] i [[Kostroma]], i el gener de 1537, Safa Girai personalment es va acostar a [[Murom]] i va cremar les rodalies però es va retirar a l'arribada de forces russes. Safa Giray tenia el suport del seu oncle [[Sahib I Girai]], ara khan de Crimea, que el 1538 va amenaçar als russos amb la seva venjança si seguien la guerra. Finalment Safa Giray es va reconèixer com a vassall rus i es va ajustar la pau (1538).
El desembre de 1540 Safa Girai apareix altre cop combatent a la frontera russa, instigat segons sembla pel seu oncle Sahib I Geray; el seu exèrcit el formaven el tàtars de Kazan, nogais i contingents de Crimea. Murom fou atacada però la guarnició la va defensar amb èxit; el príncep Demetri Belzki fou enviat des de [[Wladimir]] en ajut de la ciutat i se li va unir Shah Ali amb els tàtars de [[Khanat de Kasimov|Kasimov]] que va atacar als nogais que havien saquejat les rodalies de Meshchera i va fer uns quants presoners, que foren enviats a Moscou. Safa Girai es va retirar a l'arribada dels reforços russos. El fracàs va causar malestar a Kazan, on els notables dirigits pel príncep Pulad van començar a mantenir contactes amb Rússia i van prometre rebel·lar-se però van demanar un exèrcit rus per ajudar-los; es queixaven de les exaccions del khan el qual a més havia enviat el botí a Crimea. Els russos van rebre la petició amb satisfacció però la van posposar fins a estar l'afer millor preparat i el 1542 Pulad s'havia reconciliat amb Safa Giray i aquest va fer propostes als russos per una pau més duradora que després de llargues negociacions no es va acabar de concretar.
Els russos el 1546 van decidir passar a l'acció i van enviar dos exèrcits, un des de [[Viatka]] i un altre des de [[Moscou]], que ràpidament es van presentar davant Kazan i van cremar les rodalies; molts tàtars van morir allí mateix i a la riba del Sviaga, i alguns foren fets presoners; els russos es van retirar sense baixes. El khan estava convençut que aquest atac s'havia fet a petició dels notables i en va fer executar a alguns i altres els va desterrar; en aquest mateix any Mamai Sayyid, un príncep d'[[Khanat d'Àstrakhan|Àstrakhan]] va atacar Kazan; el khan va esdevenir impopular i els notables van cridar en ajut als russos als que van prometre que entregarien al khan i a 30 dels principals caps que li donaven suport, però Safa Giray havia de quedar empresonat. La revolta va esclatar a Kazan poc després i Safa Giray va fugir però els seus principals partidaris van morir a mans dels rebels. [[Shah Ali]] fou posat al tron (1546).
| |||