Antoine-Elie Elwart: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: fins (+ numeral o indefinit) -> fins a
Línia 2:
 
Fou nen de cor de l'església de Saint Eustaque, i després en el conservatori, tenint per mestres a [[Anton Reicha]], [[Jean-François Lesueur]] i [[François-Joseph Fetis]], fundant el [[1828]] els Concerts d'emulació. El [[1831]] assolí el segon gran premi i el [[1834]] el primer, i des de [[1832]] fou professor adjunt d'harmonia, on tingué entre d'altres alumnes el compositor i pianista català [[Andreu Avel·li Valentí]],<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum nº. 66, pàg. 214-15'' (ISBN 84-239-4566-9)
</ref> càrrec que desenvolupà en propietat des de [[1840]] fins a [[1871]], en què abandonà l'ensenyança.
 
També havia dirigit els Concerts de Santa Cecília i els de la sala del carrer de La Vivienne. Dotat d'una fecunditat extraordinària, va escriure nombroses misses, motets, oratoris i diversos Tedèum, salves cantates, himnes, simfonies, quartets, trios i les òperes ''Les catalans'', ''La reina de Saba'' i ''Les chercheurs de d'or''.