Sarajevo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint errors lingüístics |
m Corregit: fins (+ numeral o indefinit) -> fins a |
||
Línia 72:
Els primers segles de domini otomà són doncs l'edat d'or de Sarajevo. Al segle XVI tota la ciutat està pràcticament construïda. Al segle XVII ja no s'estén, però la població continua augmentant. Sarajevo era la segona ciutat més rica dels Balcans de l'oest després de [[Dubrovnik]]. Tanmateix el segle XVI marca també el començament del declivi de l'imperi otomà debilitat per la seva derrota a [[Viena]].
No és una coincidència que el començament de la fi de l'era otomana en la història de Sarajevo comença per la fi de la guerra austro-otomana. De resultes de la derrota de Viena el [[1683]], la part occidental de l'imperi va ser objecte de nombrosos atacs. En un atac conduït pel príncep [[Eugeni de Savoia]] el setembre de [[1697]] contra l'imperi Otomà, Sarajevo va ser saquejada i cremada. El conjunt de la ciutat va ser destruïda exceptuant algun barri, algunes mesquites, i l'església [[ortodoxa]]. La seu del governador fou traslladada llavors a Travnik (fins a 1850).
El 1731-1732 i 1741 va patir epidèmies de pesta. El 1750 es va produir a Sarajevo l'esclat de la gran revolta contra la Porta dirigida des de 1752 per Mehmed Pasha Kukavica i per Ali Agha des de 1772. El 1762-1763 un altra epidèmia de pesta i encara un altra el 1781-1782. La ciutat va patir també nombrosos incendis (1721, 1724, 1731, 1748, 1766, 1769, 1773, 1776, 1788 i 1797, els dos darrers els més devastadors), el que va fer que el [[1801]] la ciutat només comptés amb 60.000 habitants (el que era no obstant això molt més que la població de [[Nova York]] en aquell temps). El període de major anarquia fou de [[1747]] a [[1757]].
| |||