Diner: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- cap evidència + cap prova)
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 80:
 
L'[[antiga Roma]] també va imitar [[Antiga Grècia|Grècia]] en qüestions monetàries. Les primeres monedes foren de plata i [[bronze]]. Un exemple de moneda romana d'or és l<nowiki>'</nowiki>''[[aureus]]'', abans de la presa del poder per [[Juli Cèsar]], aquesta moneda va ser encunyada de manera força irregular, les primeres peces semblen remuntar-se al [[217 aC]]. La dificultat a la que s'enfrontava Roma era la de la manca de prou fonts de metall monetari, amb l'excepció de la [[Mina (enginyeria)|mina]] espanyola de [[Las Médulas]], que va ser esgotada en el frenètic esforç per tal proveir les quantitats requerides per al pagament de [[mercenari]]s. Aquest lloc, modelat per la passió d'aconseguir diners, és avui dia [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]].<ref>{{citar web|url = http://whc.unesco.org/en/list/803|títol = Las Médulas|consulta = 15 de gener del 2011|editor =[[UNESCO]]}}</ref>
Les despeses militars eren tan grans que calia fer moltes devaluacions de la moneda, el seu contingut de plata es va fondre literalment al llarg dels segles. Una reforma monetària important va ser duta a terme per [[Dioclecià]] restaurant l'encunyació de monedes de tres metalls (or, plata i coure) i millorant la qualitat de les peces.<ref>Potter, David S. ''The Roman Empire at Bay: AD 180–395''. New York: Routledge, 2005. En cartoné: ISBN 0-415-10057-7 En rústica: ISBN 0-415-10058-5</ref> La manipulació que els romans feien de les seves monedes els ha guanyat una mala reputació entre alguns autors respectuosos dels cànons de l'ortodòxia monetària, fins elal punt que alguns han vist en aquesta pràctica una de les causes de la caiguda de l'[[Imperi Romà]]. [[John Kenneth Galbraith|John Kenneth]] al seu llibre ''Money: Whence It Came, Where It Went'' del [[1975]] ironitza sobre aquests arguments ideològics en assenyalar que malgrat tot, els romans van aconseguir de dominar el món durant segles, i potser gràcies a un model de diners amb interès negatiu idèntic al descrit per [[Silvio Gesell]] el [[1916]] a la seva obra ''Die natürliche Wirtschaftsordnung durch Freiland und Freigeld'' (L'ordre econòmic natural basat en la llibertat del sòl i de la moneda).<ref>[http://www.florian-seiffert.de/doc/my_nwo.pdf Die natürliche Wirtschaftsordnung], PDF del 2003 basat en l'edició del 1949 de Rudolf Zitzmann Verlag
</ref>