Carles Benavent Guinart: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció lingüística |
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a |
||
Línia 4:
Va néixer l'1 de març de 1954 al Passatge Prunera, al Poble Sec de Barcelona. Als 13 anys s'inicia en el baix de manera autodidacta i forma el trio de blues 'Crack' amb Salvador Font i Emili Baleriola. Dos anys més tard aquests tres músics es van afegir a Enric Herrera per a formar part del grup [[Máquina!]]. En aquesta època s'interessa pel contrabaix, estudiant dos anys al Conservatori amb el Mestre Ferran Sala, alhora que continua tocant el baix elèctric amb grups de jazz i música brasilera. El 1975 funda, amb [[Joan Albert Amargós]], Salvador Font, Luigi Cabanach i [[Lucky Guri]] el grup [[Música Urbana]]. En aquesta època, influenciat per les innovacions de [[Jaco Pastorius]], decideix treure-li els trasts al seu baix Gibson. A finals dels 70 Amargós li regala una mandolina, i, interessat per l'instrument, descobreix l'existència de la mandola, que li agrada més per la mida de l'instrument i la tessitura. Des d'aleshores també toca aquest instrument.<ref name="gencat1304"/>
El [[1980]] entra a formar part de l'innovador grup de Paco de Lucía, enregistrant el disc 'Solo quiero caminar' (1981), que redefiniria l'estètica del flamenc amb la major presència del baix i els saxos i flautes, i la incorporació del ''cajón''. Aquesta col·laboració duraria fins a l'any 2001, generant fins a cinc discs i portant-lo a recòrrer tot el món en diferents gires. Tocar amb Paco de Lucía li obre les portes al món del flamenc, que encara no acceptava el baix elèctric com a instrument propi, tot i que artistes com el mateix de Lucía a 'Fuente y caudal' (1973) o Camarón a 'La leyenda del tiempo' (1979) ja l'havien fet servir. Amb la primera aparició de Benavent amb Camarón de la Isla, al disc 'Calle Real' (1983) es trenca aquesta barrera, i el so del baix elèctric tal com el toca Benavent passa a ser un element habitual en l'estil.<ref name="gencat130h4">{{citar ref |títol =Flamenc a Catalunya |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=bb5bb080776d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=bb5bb080776d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=b78bc5bdf1378210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Abril 2013 }}</ref>
El [[1982]] col·labora, juntament amb Paco de Lucía, en el disc 'Touchstone' del pianista Chick Corea, qui li demana que s'afegeixi al seu quintet, amb el que enregistraran 'Again & Again' (1983). Treballar amb un dels grans noms del jazz el fica en contacte amb una sèrie de músics amb qui col·laborarà freqüentment a partir d'aquest moment. El [[1983]] publica el seu primer disc com a solista, titulat simplement 'Carles Benavent'. Alhora col·labora en un quintet liderat per [[Jorge Pardo]] (el saxofonista del sextet de de Lucía), amb qui grava dos discs, 'Blau' (1982) i 'El canto de los guerreros' (1984).<ref name="gencat1304"/>
| |||