Premsa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint errors lingüístics |
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a |
||
Línia 73:
}}</ref> En aquell moment, Estrasburg era una [[ciutat imperial lliure]] del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], el primer periòdic de l'[[Alemanya|Alemanya moderna]] va ser l<nowiki>'</nowiki>''Avisa Relation oder Zeitung'', publicat el 1609 a [[Wolfenbüttel]].
El diari més veterà que encara opera avui en dia és el ''Post- och Inrikes Tidningar'', el diari oficial de [[Suècia]], que va ser fundat el [[1645]]. A [[Barcelona]] el primer periòdic es va publicar l'[[1 d'octubre]] de [[1792]], el ''[[Diari de Barcelona]]'', imprès per [[Pere Pau Husson de Lapezaran]], un impressor d'origen napolità, i amb algunes interrupcions es va publicar fins a la [[Dècada de 1990|dècada dels noranta]] del [[segle XX]]. La generalització dels diaris va haver d'esperar a la societat industrial: va ser a partir de mitjan [[segle XIX]] quan es va experimentar un gran desenvolupament d'aquests mitjans.
El [[1884]], [[Ottmar Mergenthaler]] va concebre la idea de la [[linotip]], una màquina que modelava línies senceres de lletres amb [[plom]] líquid. Aquest invent va iniciar tota una època que va durar gairebé un [[segle]]. La invenció i la difusió del [[Telègraf elèctric|telègraf]] durant la segona meitat del segle XIX també tindria un impacte en la premsa atès que permetia l'enviament de les notícies en minuts a grans distàncies.
| |||