Revisió del 00:09, 11 des 2013 modifica Jey (discussió \| contribucions) 59.262 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 17:48, 2 gen 2014 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 40: Les antecedents de La Unió remunten a l'[[edat mitjana]] i l'època de [[Disset Províncies]], quan encara no hi havia cap ortografia ni nom oficial per la llengua. Tot i que el mot ''Nederlantsch'' aparegué per a la primera vegada en un [[incunable]] de 1482, era de costum d'utilitzar el gentilici de la regió o la ciutat on hom es trobava per a designar la llengua.<ref>[http://taalunie.org/verdrag-inzake-nederlandse-taalunie «Memorie van Toelichting bij het verdrag inzake de Nederlandse Taalunie»], 9 de setembre de 1980, (en català: Memòria de d'aclariment annexa al Pacte sobre La Unió de la Llengua)</ref> Les denominacions més freqüents van ser flamenc, brabançó i holandès i també ''Nederduits'' (baix alemany). El mot ''duits'' significava a l'origen ''llengua del poble'' en contrast amb el [[llatí]]. Aquest fet va conduir a una confusió que subsisteix fins avui, sobretot fora de la zona de parla neerlandesa. No són rares les persones a la península ibèrica que creien que flamenc i holàndès són dues llengües diferents. [[Fitxer:Verhandeling verlooy.jpg\|Frontís de l'''Assaig sobre la negligència de la llengua Materna als Països Baixos del Sud'' de J.B. Verlooy\|thumb]]L'editor [[Anvers\|anversès]] [[Christoffel Plantijn]] va publicar el primer diccionari supraregional ''Dictionarium'' compilat per Cornelius Kiliaan. Una segona etapa molt important va ser la traducció de la bíblia del 1637, un eix central del moviment [[protestantisme\|protestant]] nascut a [[Steenvoorde]] el [[1556]] i que va agafar tota la zona fins al nord de les Disset Províncies i que va ser un motor contra l'ocupació [[Espanya\|espanyola]]. Els traductors van crear una comissió de persones de totes les regions per tal de garantir que el text era comprensible per un màximum de persones i d'evitar paraules massa regionals. Aquesta traducció va ser una contribució major a la unificació de la llengua. Finalment, durant la [[Guerra dels Vuitanta Anys]] molts intel·lectuals, artistes i negociants dits “[[Ducat de Brabant\|brabançons espanyols]]” van fugir la intolerància religiosa del sobirà espanyol i trobar refugi a les [[Províncies Unides]] i sobretot a [[Amsterdam]], on van contribuir al [[Edat d'Or neerlandesa\|segle d'or neerlandès]] i a un nou mestissatge amb paraules meridionals.<ref name="Toelichting">«Toelichting bij het verdrag…», ''ibídem''</ref> L'escissió de les Disset Províncies i la sagnia d'intel·lectuals del sud vers el nord durant segles va ser nefast per l'estatut social del neerlandès als Països Baixos del sud ocupats pels espanyols i després pels austríacs, tot i que van romandre bescanvis culturals esporàdics. El 1788 Jan Baptist Verlooy, [[burgmestre]] de Brussel·les va escriure un ''Assaig sobre la negligència de la llengua Materna als Països Baixos del Sud'' al qual evoca, entre altres, la unitat de la literatura i l'ortografia neerlandeses. Per la [[censura]] severa del govern [[Àustria\|austríac]], va haver de publicar-la anònimament i a [[Maastricht]]<ref>Jan Baptist Verlooy, [http://www.dbnl.org/tekst/verl015verh01_01/verl015verh01_01_0012.php#12 ''Verhandeling op d’onacht der moederlyke tael'' {{nl}}], Maastricht, 1788, facsimile</ref> Per a ell, el neerlandès aleshores era la llengua del progrés i del [[lliure examen]] mentrestant el francès era la llengua dels nobles, símbol de l'[[antic règim]] i de la manca de llibertat intel·lectual.

Unió de la Llengua Neerlandesa: diferència entre les revisions