Plebs: diferència entre les revisions

Però els ciutadans del poble de Roma durant l'època de [[Ròmul i Rem|Ròmul]] s'anomenaven [[patricis]] i eren els únics habitants de Roma. Durant el regnat de [[Ancus Marcius]] els plebeus arriben a Roma, com a ciutadans de segona, fruit de aliances diplomàtiques. En qualsevol cas, durant la fundació de la [[República romana]], els plebeus van ser exclosos dels col·legis religiosos i de les magistratures, i la [[Constitució de les dotze taules]] no permetia el casament entre classes.

 

 

Els pobres i rics no patricis es van organitzar en assemblea (''consilium plebis'') el [[494 aC]] ([[490 aC]] segons la cronologia de Varro) i van demanar drets politics. Aquesta oposició política liderada pels rics però amb suport dels pobres, fou coneguda per plebs, nom que fou agafat amb orgull. Els primers que van poder ser plebeus foren els [[edil romà|edils]] que organitzaven els ''ludi plebeii''; després es van crear els tribuns de la plebs, un oficial que podia vetar les lleis dels cònsols patricis i les decisions financeres dels questors. Els [[decemvir]]s temporals instal·lats per escriure les lleis (les taules de les dotze lleis) estaven repartits entre patricis i plebeus i en aquestes lleis es prohibeix el matrimoni entre patricis i plebeus (això fou abolit el [[445 aC]]); per donar accés al consolat als plebeus, que trobava certes dificultats religioses, es va instaurar la figura del [[tribú amb poder consular]] que generalment eren tres o sis i un almenys havia de ser patrici. El saqueig de Roma pels gals el [[387 aC]] els tribuns van demanar el retorn al sistema de dos cònsols, un de plebeu i un de patrici. El dictador Camil va accedir a aquestes demandes el [[367 aC]] i a canvi es va crear la magistratura dels pretors, exclusiva pels patricis.