Centrifugació diferencial: diferència entre les revisions

En la sedimentació per velocitat les molècules d'àcid nucleic se separen segons la longitud del nucleòtid. Habitualment, el tub de ultracentrifugació conté prèviament un gradient de [[densitat]] discontinu de solucions amb una concentració creixent de [[sacarosa]]; també es poden utilitzar gradients de densitat de [[glicerol]] o de sals de [[cesi]] com el clorur o el [[trifluoroacetat]]. Per tant, les solucions constituents d'aquest gradient són cada vegada més denses i viscoses des de la superfície al fons del tub. La mostra que conté la barreja de molècules d'àcid nucleic a separar, es deposita acuradament al tub, aquest s'introdueix a la ultracentrífuga i comença el procés de separació. La sedimentació per velocitat es basa en el fet que les molècules d'àcid nucleic, a grans forces centrifuguescentrífugues, es desplacen pel gradient a una velocitat que ve determinada pel seu [[coeficient de sedimentació]] (S). El coeficient de sedimentació d'una partícula o macromolècula és el quocient de la seva velocitat constant de sedimentació v (en m/s) i l'acceleració aplicada per la ultracentrífuga c (en m/s²).