Manna: diferència entre les revisions

Però el [[735 aC]] el rei assiri va envair Urartu assetjant [[Tushpa]] o Turushpa i va intentar controlar els regnes de [[Kubutxkia]], [[Mutsatsir]] i Manna, intents que no van reeixir puix aquest regnes restaren lleials a Urartu. Poc després un cop d'estat que va enderrocar al rei Aza de Manna, i va accedir al tron son germà Ullusunu, protegit de [[Rusa I]] de Urartu, que es va fer cedir alguns districtes fronterers.

 

 

El rei d'Urartu va enviar contra el rei Aza de Manna al rei Mit'atti de [[Zigurtu]] (Zikirtu) i als prínceps de Misianda i Umildish (aquest darrer governat pel príncep Bagdatti) i alguns governadors urartians del províncies del propi territori del rei [[Rusa I]], i Aza fou derrotat i enderrocat resultant mort probablement assassinat (717 aC); les seves terres es va planejar que es repartirien entre els aliats amb la part principal per Rusa però llavors es va presentar Sargon II; el príncep Bagdatti d'Umildish fou fet presoner i executat al mateix lloc on havia estat mort Aza. Ullusunu, germà d'Aza, fou posat al tron de Manna com a vassall, però quan els assiris van sortir del seu territori va proclamar la seva lleialtat a Rusa I i li va cedir 22 poblacions. [[Karallu]] i [[Allabria]], al sud de Manna, també van haver de declarar-se vassalls d'Urartu. Sargon II hi va anar amb un exèrcit, va obligar a Ullusunu a fugir a les muntanyes abandonat la seva capital, Izirtu, que fou ocupada i cremada i altres ciutats foren destruïdes. Ullusunu, segurament sense via per escapar-se, va suplicar perdó i contra el que era habitual li fou concedit i el regne li fou retornat (el que reforça la idea que el rei havia estat forçat a anar contra Assíria per forces militars d'Urartu) incloent les 22 ciutats que havia cedit a Urartu. Després Sargon va atacar i matar al rei Ashur-li de Karallu (la població fou deportada a [[Hamath]] i el país convertit en província), i va fer fugir al rei Itti d'Allabria que quan fou atrapat fou també deportat a Hamath amb la seva família i un nou rei es va establir a Allabria o Allabra; el districte de Nikshamma amb la ciutat de Shurgadia, el governador de les quals Shepa-sharru, estava revoltat, fou sotmés i agregat a la província assíria de [[Parsua]] o [[Parsuah]] (també Parshua o Parsuash). Sargon va envair la Mèdia occidental on va derrotar al príncep o governador de Kishesim que tenia un nom assiri (Bel-Shar-usur) segurament perquè la influència assíria a la zona ja tenia uns anys; es va establir el culte assiri i el nom de la ciutat fou canviat a Kar Adar, i es va erigir una estela; la zona fou erigida en província amb capital a Kar Adar i abraçant la major part de Parsua amb els districtes de Bit Sagbat, Bit Khirmani, Bit Umargi i altres ciutats. La ciutat de Kharkhar, el governant de la qual havia estat expulsat, va seguir la mateixa sort i el seu nom va esdevenir Kar-Sharrukin (Ciutat de Sargon) i fou colonitzada per captius i erigida en capital d'una nova província (anomenada Kharkhar). Llavors fins almenys 28 prínceps medes van anar a Kar-Sahrrukin a retre homenatge a Sargon i portant regals i tributs amb l'esperança de quedar protegits. Es creu que Sargon va instigar també una incursió del cimmeris al nord de Urartu, els quals van derrotar a Rusa I. Per les fonts assíries es coneixen diversos principats medes o iranians a l'est del llac Urmia: Zikirtu, Vishdish, Uksatar, Durisi i Satareshu, en les planes a l'est i sud del llac i a l'est de [[Sherizor]]; s'esmenten també prínceps de noms iranians a les muntanyes Zagros: Akhuaparna, Bagbararna, Satarpanu, Ashpabarra, Ushrai, Khardukka, Arbaku i altres; a l'est d'aquestos s'estenia el regne dels medes que pel sud arribava fins a [[Ellipi]] i [[Shimash]] o Simash.