Hotan: diferència entre les revisions

El [[regne de Khotan]] ja existia al segle III aC i va continuar sovint sota dependència exterior, fins al segle X. Vers el 982 va caure en mans dels turcs [[karakhànides]] després d'un setge. Sembla que la conquesta fou obra de Yusuf Kadir Khan però la data es discutida; sembla que fou a l'entorn del 1106 però que algun retarden fins vers el 1013. Kadir Khan Yusuf va governar a Khotan i després -vers 1013 o 1020- a Kashgar,<ref> Hi ha unes monedes encunyades a Kashgar d'aquest khan, datades vers 1013 o 1014</ref> succeint a Tughan Khan (que regnava abans del 1008 i fins vers el 1013 com a molt aviat i el 1020 com a molt tard) unificant el khanat del que va establir la capital a Uzkend el 1026, i va agafar el nom de Yusuf Nasr al-Dawla Malik al-Mashrik wa'l-Sin; va morir el 1032 segons [[Ibn al-Athir]]. La zona fou turquizada i islamitzada i Khotan ja no va recuperar la independència. El 1040 [[Gardizi]] diu que estava en mans dels turcs [[oghuz]] (sota sobirania karakhanida) i els seus habitants eren budistes però al nord de la ciutat hi havia un cementiri musulmà el que indica que el islam ja estava present, i a la ciutat dues esglésies nestorianes.

 

 

El 1218 [[Genguis Khan]] va decidir enviar contra Kutchlug al general [[Djebé]] (fletxa), amb 20.000 homes. En principi fou enviat per protegir [[Almaligh]] però quan hi va arribar ja Kutchlug s'havia retirat cap a la [[Kashgària]]. [[Balasagun]] i totes les ciutats de la actual regió de [[Semirechie]], van obrir les portes al general mongol. Djebé es va dirigir a Kashgària on la població musulmana el va acollir com a alliberador. Djebé va impedir el pillatge amb amenaces de càstigs severs i fou saludat com una benedicció. Kutchlug va fugir cap al [[Pamir]] però fou atrapat i mort a la vora del riu Sariq-qol. Així tot el Turkestan oriental i el país de l'[[Riu Ili|Ili]], [[Issik Kul]], riu [[Txu]] i [[Riu Talas|Talas]] va passar a Genguis khan, i a l'imperi dels [[khwarizmshahs]] que va esdevenir terra de frontera, una frontera que era també religiosa doncs del costat mongol quedaven els pobles [[nestorians]], budistes i [[xamanisme|xamanistes]], i només la [[Kashgària]] era de religió musulmana (encara que de cultura turca).