Villehardouin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m Corregit: de influència -> d'influència
Línia 7:
[[Godofreu I de Villehardouin]] (+ entre 1213 i 1218) va continuar la branca de la senyoria. Va escriure una obra notable sobre la [[quarta Croada]]. Es va casar vers 1170 amb una dama de Villemur filla de Dreux Estrabó de Villemur i més tard, abans de marxar a la croada, amb Cana de Lezinnes, filla i hereva de Guillem senyor de Lezinnes.
 
Amb la primera esposa va tenir al seu successor Erard I de Vellhardouin, senyor de Lezinnes, Villehardouin, Villy i Ascensières, senescall de Xampanya el 1222, casat amb Mabila de Chappes, i després (abans del 1222) amb Margarita de Mont-Saint-Jean, filla de Jubert de Mont-Saint-Jean, senyor d'Ancy-le-Franc i tronc dels senyors de Lezinnes i de Villy que va restar en mans de la família Villehardouin fins al final del segle XV passant a la mort d'Erard V a la seva filla única Margarita que la va aportar en matrimoni a Lleutger de Dinteville. Després de nombrosos canvis de terres va arribar a François de Mandelot, governador de Lió i cavaller del Sant Esperit, a la meitat del segle XVI. aquesta família es va extingir en via masculina passant a la família Le Tellier el primer dels quals fou François Le Tellier de Louvois, casat amb Anna de Souvré. Tot i la pèrdua temporal de d'influència a la revolució la família va conservar el domini fins a la mort d'August Miquel (president del consell general del Yonne) el 1843.
 
==Branca d'Acaia==