Derbent: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: influencia -> influència
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Baku +Bakú)
Línia 78:
Al segle XIV fou ocupada per [[Tamerlà]] i el [[1437]] va passar als [[Xirvanxah]]s. Al segle XVI fou teatre de lluites entre perses [[safàvides]] i turcs otomans, i després de l'anomenada batalla de les Torxes, el [[1583]], els turcs van tenir el control confirmat pel tractat de Constantinoble o de Ferhad Pasha el [[1590]]. Però el [[1606]] va retornar a Pèrsia i fou part d'algun dels khanats independents o semi independents, restant sota domini de Pèrsia fins al [[1722]] en què fou ocupada pels russos.
 
[[Nadir Shah]] la va recuperar el [[1735]] (Tratat de Gandja) i llavors ([[1747]]) fou part del [[khanat de Quba]] on el [[1758]] va passar a governar Fath Ali, també khan a [[BakuBakú]] i [[Shamakha]] (1758-1789); fou succeït per Ahmad Khan i aquest el [[1791]] per Shaykh Ali Agha; el [[1796]] fou ocupada pels russos dirigits per Valerian Zubov però evacuada poc després. Fou definitivament ocupada per Rússia el [[21 de juny]]/[[3 de juliol]] de [[1806]] (dates segons els dos calendaris) i confirmada a Rússia pel [[Tractat de Gulistan]] de [[1813]]. Va perdre llavors la seva importància militar; les muralles de la vila han estat conservades; també es conserva el cementiri àrab a Kirklar (al nord) que data del segle XIV. La mesquita principal fou construïda sobre una església el [[783]].
 
Modernament la bon explotació econòmica del sòl (vinyes i fruiters) i del subsòl (petroli i gas) i la continuïtat en la pesca a la mar Càspia, així com la millora de comunicacions per carretera i via fèrria, l'han fet desenvolupar. El [[1900]] la població era en un 57% musulmana (18% de russos ortodoxos, 16% de jueus, 7% de cristians armenis). Foren russos, jueus i armenis els que van portar les idees bolxevics, sobretot per obra de I. V. Maligine. El desembre de [[1917]] es va instal·lar el poder soviètic d'obrers i soldats. Del juliol de [[1918]] al març de [[1920]] la ciutat fou teatre de diverses lluites. Finalment es va crear la [[República Socialista Soviètica Autònoma del Daguestan]] de la que Derbent va passar a ser un capçalera d'un districte (i la segona vila del país després de la capital). La població va arribar a 41.800 habitants el [[1956]].