Segle XVI: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint errors lingüístics |
m Corregit: difusió -> difusió, ja que el |
||
Línia 18:
==Invencions i descobriments==
El segle XVI marca l'inici de la [[revolució científica]] que esclataria el segle següent. L'edat moderna imposava una mentalitat més racional, que fugia d'interpretacions divines i qüestionava l'autoritat, fins i tot la dels filòsofs clàssics, ja que volia proves d'allò que s'afirmava. Aquesta cerca de proves van fer proliferar els experiments, amb noves descobertes, i l'ús de les matemàtiques com a llenguatge formal que els expressava de manera irrefutable. La nova ciència, a més a més, va assolir grans quotes de difusió, ja que els humanistes pensaven que un home instruït havia de dominar tant la tècnica com les arts i demanaven la traducció de les obres més influents del nou pensament, que gràcies a la impremta es podien consultar a les biblioteques de les universitats.
Les matemàtiques interessaven també per les seves aplicacions pràctiques, per exemple a la comptabilitat, cada cop més important en una era de comerç creixent. Per aquest motiu van incrementar-se les escoles on els fills dels burgesos aprenien aritmètica i àlgebra i gràcies als manuals per a aquests alumnes van aparèixer notacions més clares de les relacions numèriques, per exemple [[Christoph Rudolff]] va inventar el signe de l'[[arrel quadrada]] i es van estandaritzar el signe més i menys. Igualment d'aquesta aplicació va sorgir un important avenç per a la cartografia, la [[Projecció de Mercator]], que esdevindria canònica. El [[calendari gregorià]] va usar-les per corregir els desfasament cronològics acumulats al llarg dels segles.
| |||