Dia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 46.26.105.253 (discussió) a l'última versió de EVA (bot)
Robot estandarditza plantilles de referències
Línia 1:
[[Fitxer:Water,Rabbit,Deer.jpg|thumb|230px|L'[[aigua]], el [[conill]] i el [[cérvol]]: tres dels vint símbols dels dies del [[calendari]] [[calendari asteca|asteca]], de la [[Pedra del Sol]].]]
Un '''dia''' o '''jorn''' és el període de [[temps]] que tarda el [[planeta Terra]] en girar 360 graus sobre el seu [[Eix de la Terra|eix]].<ref name="GEC"/> En el curs del temps, esdevé cada divisió, de la durada d'un dia solar, que comença al punt de mitjanit i consta de vint-i-quatre hores.<ref name="GEC">{{citar ref-web |url = http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0176114| títol = Dia |autor =|obra = Gran Enciclopèdia Catalana (GEC)|editor = Enciclopèdia Catalana, SAU |llengua = català}}</ref> En un altre sentit, el dia és l'espai de temps en què el sol il·lumina la terra (per oposició a [[nit]]); l'espai de temps que transcorre entre dues nits.<ref name="DCVB">{{citar ref-web |url = http://dcvb.iecat.net/|títol = Dia |autor = A. M. Alcover; F. de B. Moll| obra = Diccionari català-valencià-balear (DCVB)|editor= Editorial Moll|llengua = català}}</ref>
 
Depenent de la referència que s'utilitza per a mesurar una volta, hi ha dos tipus de dies: el [[Dia solar mitjà|solar]] i el [[Dia sideral|sideral]]. El dia solar o natural és l'espai de temps que inverteix la terra a donar una volta completa sobre el seu eix, mesurat per l'interval entre dos passos successius del sol sobre un mateix [[meridià]], i que es considera dividit en vint-i-quatre parts iguals anomenades [[Hora|hores]]. El dia sideral és l'espai que inverteix qualsevol [[astre]] a donar una volta completa sobre el seu eix.<ref name="DCVB"/>
 
== Etimologia ==
'''Jorn''' és un terme arcaic en el català parlat, però és usat en el literari, i correspon al terme ''dia'' en tots els seus significats. Etimològicament, prové del llatí ''diŭrnu'', ''de dia'', que se substantivà en [[llatí]] vulgar i passà a significar ''dia''.<ref name="DCVB"/> Al seu torn ve del [[sànscrit]] ''द्याउः'' (dyāuḥ), « cel lluminós»'.<ref name="alainrey">Alain Rey, ''Dictionnaire historique de la langue française'', Ed. Les Dictionnaires Le Robert, 1998, {{p.|1925}}.</ref> Està emparentat amb el terme [[francès]] ''jour'', i l'[[italià]] ''giorno'', que vénen del concepte ''jornal'' (diari). El terme en anglès, prové del terme en [[Anglès antic]] ''Daeg'', amb els seus afins, com ara ''tag'' en [[alemany]], i ''dag'' en [[noruec]], [[danès]], [[suec]] i [[neerlandès]].<ref name="atilf">{{Citar ref-web |url=http://atilf.atilf.fr/dendien/scripts/tlfiv5/affart.exe?19;s=835648515;?b=0;|títol=atilf.atilf.fr}} {{Enllaç no actiu | url=http://atilf.atilf.fr/dendien/scripts/tlfiv5/affart.exe?19;s=835648515;?b=0; | data=maig de 2013}}ATILF, trésor de la langue française informatisé</ref>
 
== Concepte ==
Línia 70:
 
== El Sistema Internacional d'Unitats (SI) ==
El concepte dia no és una unitat del [[Sistema Internacional d'Unitats]], SI,<ref name=11CGPM>[http://www.bipm.org/en/CGPM/db/11/12/ Nom i abreviatura oficials segons la resolució núm. 12 de la 11a Conferència General de Pesos i Mesures del 1960]</ref> però la seva utilització és acceptada,<ref>{{citar ref-web |url = http://physics.nist.gov/Pubs/SP811/sec05.html|títol = Guia del NIST al Sistema Internacional|llengua = anglès}}</ref> la definició del dia es fa en funció de la unitat de temps del Sistema Internacional, el [[segon]], així un dia equival a 86.400 segons. Com la definició del segon és la duració de 9.192.631.770 [[Període|períodes]] de [[radiació]] corresponents a la transició entre dos nivells de l'[[estructura hiperfina]] de l'estat fonamental del [[cesi]] 133,<ref>{{citar ref-web |url =http://www.bipm.org/en/si/base_units/second.html|títol = Definició oficial del segon|llengua = anglès}}</ref> un dia equivaldria a 794.243.384.928.000 períodes.<ref>(en anglès) ''The International System of Units (SI)'' BIMP, 8a edició 2006, pàgina 123-125.</ref>
 
Un dia a l'escala temporal anomenada [[Temps Universal Coordinat]] (UTC) pot incloure un [[segon intercalar]] positiu o negatiu, i per tant pot tenir 86.399 o 86.401 segons.
Línia 143:
|-----
| [[Saturn (planeta)|Saturn]]
| 0,44-0,45<ref name="saturnDay">{{citar ref-web |url = http://www.space.com/scienceastronomy/070906_saturn_day.html|títol = Length of Saturn's Day Revised|editor = Space.com|cognom = Than|nom = Ker|consulta = 06 de setembre de 2007|data = 6 de setembre del 2007|llengua = anglès}}</ref>
|-----
| [[Urà (planeta)|Urà]]
| 0,72<ref name=Seidelmann2007>{{Citar ref-publicació | cognom = Seidelmann|nom = P. Kenneth|cognom2 = Archinal|nom2 = B. A. |cognom3 = A'hearn|nom3 = M. F.|coautors = et al.|títol = Report of the IAU/IAGWorking Group on cartographic coordinates and rotational elements: 2006|publicació = Celestial Mech. Dyn. Astr.|volum = 90|pàgines = 155 - 180|any = 2007|doi = 10.1007/s10569-007-9072-y|url = http://adsabs.harvard.edu/doi/10.1007/s10569-007-9072-y|llengua = anglès}}</ref>
|-----
| [[Neptú (planeta)|Neptú]]
| 0,67<ref name="fact">{{citar ref-web |url = http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/neptunefact.html|títol = Neptune Fact Sheet|data = 1 de setembre del 2004|editor = NASA|consulta = 14 d'agost de 2007|cognom = Williams|nom = David R.|llengua = anglès}}</ref>
|-----
|}
Línia 173:
* 1 dia sideri = (8.765,8125 h/366, 242189) = 23,9345 hores
 
En [[astronomia]] observacional s'utilitza el [[temps sideri]]. Suposem que avui alineats una estrella i anotem l'hora. Demà l'estrella assolirà la mateixa alineació uns 3 minuts i 55,9 segons abans. D'altra banda, cal distingir entre el període de rotació de la Terra respecte a les estrelles i el dia sideri pròpiament dit. En ser l'equinocci mitjà un punt mòbil a causa de la [[precessió]], el dia sideri és 0,0084 segons més curt que el període rotacional respecte a les estrelles.<ref>P K Seidelmann (ed.) (1992), ''Explanatory Supplement to the Astronomical Almanac'', [http://books.google.com/books?id=uJ4JhGJANb4C&pg=PA52 at page 52] (and at page 698).</ref> <ref name=Aoki>Aoki, S., B. Guinot, G. H. Kaplan, H. Kinoshita, D. D. McCarthy and P. K. Seidelmann: "[http://adsabs.harvard.edu/abs/1982A&A...105..359A The new definition of Universal Time]". ''Astronomy and Astrophysics'' '''105'''(2), 359-361, 1982.</ref>
 
==== Diferències ====
Línia 181:
Considerant la [[Terra]] ubicada inicialment a T en l'instant en què culminen el [[Sol]] i una [[estrella]] molt més distant, de manera que pugui considerar-se una referència fixa. El [[meridià]] local és m i el punt sud és S. Un observador que estigués mirant al Sud veuria al Sol i a l'estrella alineats i culminant (vinyeta esquerra).
 
A mesura que transcorre el temps la [[Terra]] es trasllada de T a T, al mateix temps que trencada. En T l'estrella distant culmina una altra vegada, mentre que el Sol no. Perquè això succeeixi, la Terra ha de girar l'angle S T R, la qual cosa suposa uns quatre minuts més, i es diu que el [[Sol]] "retarda" respecte a l'estrella (vinyeta central).<ref>[http://www.pmproject.org/ The Principal Meridian Project (US)]</ref><ref name="blm.gov">{{citar ref-web | url = http://www.blm.gov/wo/st/en/prog/more/cadastralsurvey/tools.html/ | títol = Resources page of the U.S | editor = Department of the Interior, Bureau of Land Management | llengua = anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Neugebauer Otto |article=The astronomy of Maimonides and its sources |publicació=Hebrew Union College Annual |volum=22 |any=1949 |pàgines=321–360 |pàgina=325}}</ref>
 
Finalment, el Sol culmina per segona vegada en T i es diu que ha transcorregut un [[dia solar]]. En aquest instant l'estrella està a l'oest del meridià local, i es diu que avança respecte al Sol (vinyeta dreta).
 
El temps de T a T és un dia sideri, la durada és de 23 hores 56 minuts i 4,1 [[Segon (unitat de temps)|segons]] aproximadament, mentre que el temps de T a T és un [[dia solar]] de 24 hores.<ref>{{citar ref-web | url = http://www.bipm.org/en/si/base_units/second.html | títol = Unit of time (second) (Definició oficial del segon) | consulta = 30 d'octubre del 2011 | llengua = anglès | obra = SI brochure | editor = [[Oficina Internacional de Pesos i Mesures|BIPM]]}}</ref>
 
=== Legal ===
Línia 205:
 
==== Diades ====
Una [[diada]] és, en [[cultura catalana]], un dia especialment assenyalat, en què la gent celebra una festivitat de caràcter popular o solemne, sigui aquesta de caràcter religiós, esportiu o fins i tot cívic. A [[Catalunya]] les diades més destacades són la [[Diada Nacional de Catalunya]],<ref name="s1714">{{Citar ref-publicació | cognom=Esculies | nom =Joan | article =L'origen de la Diada | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.12-13 |issn = 1695-2014}}</ref> la [[Diada de Sant Jordi]]<ref name="culturcat">{{citar ref-web |url=http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=bcdaef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=bcdaef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=a503ef7fb89d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |títol=Sant Jordi i la Diada del Llibre |consulta=24 de març de 2013 |editor=Culturcat ([[Generalitat de Catalunya]])}}</ref><ref>{{Citar ref-publicació | cognom = Costa | nom = Roger | article = Al segle XVII, per la diada ja es regalaven roses | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 55 | data = maig 2007| pàgines = p. 25|issn = 1695-2014}}</ref> i les [[diades castelleres]],<ref name="Plaça Blat reservada">{{citar ref-web |url=http://www.anoiadiari.cat/noticia/els-moixiganguers-participen-a-la-concentracio-mes-gran-de-la-historia-castellera |títol=Els Moixiganguers participen a la concentració més gran de la història castellera |consulta=8 de juny del 2012 |obra= |editor=[[Anoia Diari|anoiadiari.cat]] |data=1 de febrer del 2011 |llengua= català}}</ref> entre altres.<ref name="gecdia">{{GEC|0098836}}</ref>
 
==== Dies internacionals ====
{{AP|Dia internacional}}
Els [[Dia internacional|dies internacionals]] són aquelles dates reconegudes internacionalment per commemorar un fet o lluitar contra un problema. Molts d'ells són patrocinats per les [[Nacions Unides]] i són la generalització de diades locals o reivindicacions de la societat civil. En aquests dies es duen a terme campanyes de sensibilització, jornades i acords.<ref name="UNObDays">{{citar ref-web | url = http://www.un.org/en/events/observances/days.shtml | títol = United Nations Observances, International Days | editor = Nacions Unitdes | consulta = 3 maig 2013 | llengua = anglès}}</ref><ref name="dedications">{{ref-llibre | cognom = Drori | nom = Gili S. | títol = United Nations Dedications: A World Culture in the Making | editor = International Sociology | data = juny 2005 | llengua = anglès}}</ref>
 
== Referències ==
Línia 219:
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans | Commons= |Commonscat= day |Viccionari= dia |Viquidites= |Viquiespècies= |Viquillibres= |Viquinotícies= | Viquitexts= |Viquiversitat= |Wikivoyage= }}
* {{citar ref-web |url = http://www.fourmilab.ch/cgi-bin/uncgi/Earth/action?opt=-p&img=learth.evif|títol = On és de dia ara mateix
|citació = Visió de la terra en temps real}}
* {{citar ref-web |url = http://aa.usno.navy.mil/faq/docs/RST_defs.php|títol = Definicions del dia, la nit i el crepuscle
|llengua = anglès}}
* {{citar ref-web |url = http://herbert.gandraxa.com/herbert/lod.asp|títol = Fórmules per calcular la durada del dia i la nit |llengua = anglès}}
 
{{Unitats de temps}}