Tartrat de potassi i sodi: diferència entre les revisions

El '''Tartrat mixt de potassi i sodi'''(KNaC₄H₄O₆· 4H₂O) anomenat comunament '''Sal de Seignette '''o''' Sal de la Rochelle''' va ser descobert el 1672 per [[Pierre Seignette]], un farmacèutic de [[la Rochelle]]. És una de les [[Sal (química)|sals]] més nobles de l'[[Àcid tartàric]]. S'obté per l'acció de l'hidròxid sòdic sobre el [[Crémor Tàrtar]] brut, que és un subproducte de la indústria vinícola. Les successives etapes de purificació permeten obtenir un producte refinat de gran puresa.<ref>{{cite journal ref-publicació|titletítol=Ferroelectricity: The Foundation of a Field from Form to Function |firstnom=R.E. |lastcognom=Newnham |coauthorscoautors=Cross, L. Eric |journalpublicació=MRS Bulletin |volumevolum=30 |yearany=2005 |monthmes=November |pagespàgines=pp. 845–846}}</ref>

L'[[àcid tartàric]] s'ha de conservar en un embalatge hermètic i emmagatzemar en un local sec, protegit de la humitat i en condicions de temperatura normals. És un compost estable que no s'altera pel pas del temps si es respecten aquestes condicions d'emmagatzematge. No obstant això, d'acord amb la reglamentació, se li assigna una data de caducitat d'un any. El producte té una tendència a aterronar-se, no és aconsellable un emmagatzematge prolongat, sobretot per a les granulometries més fines.<ref>{{cite ref-web| url = http://history.nasa.gov/SP-401/ch16.htm| title títol= SP-401 Skylab, Classroom in Space| accessdate consulta= 2009-06-06| publisher editor= NASA}}</ref>