Condicionament clàssic: diferència entre les revisions

[[Fitxer:One of PavlovPàvlov's dogs.jpg|thumb|250px|right|Un dels gossos de PavlovPàvlov.]]

Des que, per casualitat, [[Ivan PetrovichPetróvitx PavlovPàvlov]] descobrí que els [[gos]]sos eren capaços d'anticipar l'administració de menjar quan s'associava aquest amb un estímul suposadament neutre, va començar a estudiar i a dur a terme investigacions sobre el condicionament clàssic.

PavlovPàvlov, de fet, el que havia fet era ficar als seus gossos uns tubs acabats en ampolles per tal de controlar el nivell de salivació dels gossos quan els portava el menjar. Al portar-los el menjar sempre a la mateixa hora, va descobrir que els gossos començaven a salivar quan aquesta hora estava propera, malgrat que no els portara el menjar.

Amb això, va demostrar que les conductes venien determinades per estímuls, i que la majoria d'aquests estímuls en el seu origen eren innats. El què passava era que els éssers vius al llarg de la seua vida no tenien prou amb els seus estímuls innats, ja que moltes vegades es veien en la necessitat d'adaptar-se a les circumstàncies, d'apendre estratègies noves per sobreviure i precissament el que va descobrir PavlovPàvlov fou això: la tècnica mitjançant la qual quasevol ésser viu aprèn noves conductes.