Revisió del 04:05, 20 gen 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.315 edits m Corregit: no obstant -> en canvi, afirma ← Edició anterior		Revisió del 16:52, 4 feb 2014 modifica desfés Dafne07 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 5.008 edits afegint llistat de f. presocràtics i imatge Edició següent →
Línia 1: {{Filòsof \| regio = [[Filosofia occidental]] \| era = [[Filosofia antiga]] \| color = #B0C4DE \| nom_imatge = Melissus Nuremberg Chronicle.jpg \| peu de foto = imatge de la [[Crònica de Núremberg]] \| mida_imatge = 200 px \| nom = Melissos ({{lang\|grc\|Μέλισσος }}) \| naixement = c. 470 aC<br />[[Samos]],[[Mar Egea]] \| mort = ? aC, <br /> \| escola_tradicio = [[Escola d'Elea]], [[Presocràtic\|Filosofia presocràtica]] \| interessos = [[Metafísica]] \| idees = espai infinit, visió [[Monisme\|monista]] de la realitat \| influencies = [[Parmènides d'Elea]] \| influencia = \| firma = }} '''Melissos de Samos.''' Filòsof de [[escola d'Elea\|l'escola d'Elea]], almirall de Samos, que visqué en el segle V aC. Era fill d'Itàgenes. Linha 13 ⟶ 30: En alguns dels seus fragments, en què parla del ''relativisme'' dels sentits, ja anuncia idees que apareixeran en la teoria dels àtoms que desenvolupà [[Demòcrit]], i en les teories relativistes de [[Protàgores]]. Tanmateix, si bé Melissos admet la relativitat i pluralitat del coneixement, ho fa creient que és ''una pluralitat fictícia'', aparent, falsa; només l'ésser únic existeix. Així, els sentits són una font de coneixement falsa, mentre que el coneixement (de l'ésser únic) és (l'únic) coneixement possible, real i indubtable. [[Aristòtil]] ~~enseguida~~de seguida manifestà aversió per Melissos (i, també, per Zenó d'Elea). És sabut, per exemple, que la raó per la qual Aristòtil no acceptés mai gens el pensament del darrer filòsof de l'escola d'Elea, era perquè, aquest últim, creia que l'infinit era material, mentre que Aristòtil creia, més d'acord amb Parmènides, que "l'únic que podia ser infinit" era precisament allò immaterial, o sigui, les formes aristotèliques. (Tampoc s'ha de descartar el fet que "el filòsof" no podia veure a Melissos ni en pintura perquè eren, precisament, de dues nacions enemigues, Atenes i Samos respectivament). Hom pot fer un llistat, exposat en el llibre de l'anònim, sobre les característiques de l'ésser "parmenidi" de Melissos: l'ésser "és etern, infinit, únic, homogeni, immòbil, i no pot sentir pas ni pena ni cap emoció". Linha 25 ⟶ 42: * Enciclopèdia Catalana (definició de Melissos). * "Historia de la filosofia", Julián Marias {{es}}. {{Filòsofs presocràtics}} [[Categoria:Filòsofs presocràtics]] [[Categoria:Persones de Samos]]

Melissos de Samos: diferència entre les revisions