Atienza: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la Edat Mitjana -> l'edat mitjana. L
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 43:
== Entitats de població ==
{| class="wikitable" width="260px"
|-
! Entitats de població
! Habitants (2009)
|-
| Alpedroches
| align="right" | 2
|-
| Atienza
| align="right" | 444
|-
| Bochones
| align="right" | 6
|-
| Casillas
| align="right" | 7
|-
| Madrigal
| align="right" | 7
Línia 77:
Des de [[1149]] Atienza gaudeix de [[Fur]], concedit pel rei [[Alfons VII]], establint-se la denominada [[Comunidad de Villa y Tierra de Atienza]]. Atienza es va convertir així en cap visible d'una comarca amb 131 llogarets i uns 2.500 km² d'extensió. A més, els reis de Castella varen aprofitar el caràcter fronterer de la vila per a promoure, a través del fur, l'activitat mercantil: de fet, en Atienza va destacar el gremi de [[traginer|traginers]].
 
Atienza es va convertir en una vila de gran fidelitat als reis de Castella en una època de freqüents revoltes nobiliàries. Molts reis castellans varen passar aquí grans temporades fiats de la lleialtat de la vila. Un dels fets més rellevants va ser la salvació del jove rei [[Alfons VIII]], mitjans [[segle XII]]. El rei, que tenia només quatre anys, era perseguit pels Infants de Castro; refugiat en la vila, i cercada aquesta per tropes lleoneses per fer-se amb el nin, els habitants d'Atienza varen decidir treure'l amb els traginers disfressant-lo com un d'ells. Des de les hores fins al present se celebra una festa el diumenge de [[Pentecosta]], la ''caballada de Atienza'', d'interès turístic, i existeix una confraria, la Cofradía de la Santísima Trinidad, que afirma ser hereva de l'antiga confraria de traginers que va treure d'Atienza el rei [[Alfons VIII]].
 
Atienza gaudiria d'una gran prosperitat fins al [[segle XV]], havent tengut catorze esglésies a més d'un castell, murades i torres defensives.
Línia 130:
=== Monuments civils ===
[[Fitxer:Plaza del Mercado, Atienza.jpg|thumb|esquerra|Plaça del "Trigo" o del "Mercado".]]
* Destaca el conjunto urbà que envolta la plaça del Trigo o del Mercado, d'estil tradicional castellà, a un costat de la qual es troba l'església de Sant Joan. Aquesta plaça respon al tipus de places majors castellanes, amb [[porxada|porxades]] amb columnes de pedra i estructura de fusta a la vista. Diverses casas són medievals: és especialmente típica la Casa del [[Cabildo]]. Era en aquesta plaça on es feia el Mercat de la vila i la seva comarca. L'arc de Arrebatacapas tanca un dels costats de la plaça.
[[Fitxer:Atienza Casa del Cordón.jpg|thumb|Casa del "Cordón".]]
* Prop de la plaça de España es conserva la Casa del Cordón, un palau medieval en el que destaca un gruixut cordó franciscà envoltant el [[pòrtic]] i un finestral gòtic a la façana.