Placebo (grup): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 186.68.188.187 (discussió) a l'última versió de 109.111.100.132 |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 18:
|Past_members = [[Robert Schultzberg]]<br />[[Steve Hewitt]]
}}
'''Placebo''' és un [[grup musical]] de [[rock alternatiu]] format el 1994 a [[Londres]], [[Anglaterra]]. Està compost per [[Brian Molko]] i [[Stefan Olsdal]], i després de l'abandonament del baterista Steve Hewitt l'1 d'octubre de 2007, va ser reemplaçat per [[Steve Forrest]].<ref name="Placebo World">{{
El grup es va formar quan Molko i Olsdal, que havien assistit a la mateixa escola (a Lux) però aparentment mai no van parlar,<ref name=biografia>{{
== Biografia ==
Línia 27:
El primer nom de la banda va ser Ashtray Heart, però al poc temps, van optar pel nom de Placebo. La primera opció de Molko per completar el grup va ser el baterista Steve Hewitt, un altre conegut seu qui tot seguit es va interessar en el projecte, però en aquest moment Hewitt ja es trobava amb el grup londinenc Breed, per la qual cosa Robert Schultzberg al principi va alternar amb Hewitt el lloc de bateria en el grup, tanmateix Hewitt ja participava activament amb Placebo. Quan van aconseguir el seu primer contracte el 1996, Hewitt no apareixia com a membre. En lloc seu Schultzberg va gravar junt amb Molko i Olsdal el primer disc del grup, l'homònim ''Placebo'' d'aquest mateix any. Poc després Molko i Olsdal van començar a tenir diferències amb Schultzberg, el qual va sortir de la banda. Va ser així com Hewitt es va convertir en el tercer component de Placebo abans de concloure 1996.
A partir de 1997 -un any després de treure el seu primer àlbum-, va ser una temporada de molta activitat per a la banda, que refermava el seu bon començament amb detalls com la participació al concert homenatge del 50 aniversari de [[David Bowie]] al [[Madison Square Garden]]; la inclusió del single ''Nancy Boy'' a la pel·lícula ''Airbag'',<ref name=biografia/> de Juanma Bajo Ulloa; single que més tard se situaria en la quarta posició de les llistes del Regne Unit, on, tot seguit, també realitzarien la seva pròpia gira,<ref>{{
El 1998 van gravar el seu segon àlbum, ''Without You I'm Nothing'', que els va projectar fora d'Anglaterra gràcies al tema "Every m'Every You" -part de la banda sonora de la pel·lícula ''Cruels intencions''- i a la participació de [[David Bowie]] cantant al costat de Molko el tema que dóna nom al disc. També en aquest any van gravar una versió de "20th Century Boy", cançó original del grup [[T. Rex]], per a la banda sonora de la pel·lícula ''Velvet Goldmine'' en la qual, a més a més, apareixen. A l'any següent van aparèixer al lliurament dels Brit Awards tocant "20th Century Boy" junt amb David Bowie. Actualment es considera David Bowie com el padrí de Placebo, a causa del suport que els ha brindat des que van començar la seva carrera musical.
Línia 39:
El següent àlbum del grup, ''Sleeping With Ghosts'' del 2003, va ser més aventurat en experimentar amb influències de música electrònica, però al mateix temps va conservar el so particular de Placebo. Addicionalment va aparèixer l'àlbum també en una edició especial, contenint un segon disc amb totes les versions que havien gravat fins a aquest moment.
Durant el següent any el grup Placebo va publicar la seva primera col·lecció de senzills titulada ''Onze More with Feeling: Singles 1996-2004'' i van tocar a l'[[Wembley Stadium (antic)|estadi de Wembley]]. [[Robert Smith]] va tocar amb ells dos temes, "Without You I'm Nothing" i una versió de "Boys Don't Cry", cançó original del grup de Smith, [[The Cure (música)|The Cure]]. També van participar en el concert massiu Live 8 tocant al [[Palau de Versalles]] a [[França]].<ref>{{
Al setembre de 2005 Placebo va concloure l'enregistrament del seu últim àlbum, ''Meds'', el qual es va llançar el 13 de març de 2006. El productor va ser Dimitri Tokovoi, qui és amic del grup i ja els havia produït en el passat un parell de versions, "The Ballad of Melody Nelson" i "Running Up That Hill". El disc a més a més compta amb la participació de dos músics en dos temes, Alison Mosshart del grup [[The Kills]] i Michael Stipe de [[R.E.M.]]. Segons Molko el disc és un retorn a les arrels de Placebo, amb un so més proper al del seu primer disc.
Línia 51:
La banda va tornar a l'estudi novament a l'estiu de 2008 repetint el productor (James Brown) i comptant amb el substitut de la bateria Steve Hewitt (a la banda entre 1996 i 2007), Steve Forrest, component d'Evaline, banda telonera de Placebo a la gira pels [[Estats Units]] a l'octubre de 2006.
El 8 de juny de 2009 va llançar la seva nova producció, un àlbum que porta per nom ''Battle for the Sun''. Els senzills van portar el nom de "For What It's Worth", "The Never-Ending Why", exclusiu per a Gran Bretanya i Noruega (14 de setembre), "Ashtray Heart" (21 de setembre),<ref>{{
El segon [[DVD]] en viu de la banda, ''We Come in Pieces'', va ser gravat a Brixton Academy i estrenat el 31 d'octubre de 2011.
| |||