Partit polític: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 37.15.215.13 (discussió) a l'última versió de Langtoolbot |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 6:
== Aproximacions teòriques als partits polítics ==
Un gran nombre d'obres i articles científics sobre l'origen dels partits polítics, citen com a autors clàssics més importants a [[Maurice Duverger]], [[Anthony Downs]], [[Giovanni Sartori]], [[Seymour Martin Lipset]] i [[Stein Rokkanque]] els quals han servit de punt de partida i han marcat en bona part de l'agenda de recerca en aquest àmbit. Les seves aportacions, a pesar que han sofert nombroses crítiques i reelaboracions, suposen l'anclavatge dels elements fonamentals en l'anàlisi dels partits polítics.<ref name="uoc">{{
Sistemes de partits i nacionalisme |consulta=5 febrer 2012 |obra=Open Course Ware |editor=Fundació Universitat Oberta de Catalunya |data=2008 |llengua= }}</ref>
Línia 32:
La ciutadania també té un comportament racional en relació amb la política i els partits. Així, en el moment d'exercir el seu dret a vot fa un càlcul del benefici de les accions que espera de cada opció política, tenint en compte si aquest arriba a governar, i a partir d'aquesta avaluació decideix el vot. Aquesta avaluació la fa tenint en compte l'acció passada del partit en el govern comparant-la amb la que hauria rebut si els partits opositors haguessin governat, és a dir, és una avaluació d'''expectatives'' basades principalment en l'experiència passada. Els supòsits que fa servir la teoria de l'elecció racional que utilitza Downs parteixen d'una reducció de la realitat a un seguit de supòsits sobre el comportament dels individus, el que permet una anàlisi de la realitat que no impedeixi la construcció de models explicatius.
El model de Downs també té en compte com influeix el sistema electoral en el sistema de partits i en la manera en què competeixen mútuament, tal com ja deia Duverger. Per a Downs, en els sistemes bipartidistes, característics dels sistemes d'elecció majoritaris, els partits intenten ocupar les posicions centrals basant-se en la preferència mitjana dels electors, cosa que genera un eix de competició unidimensional en què tendeixen a convergir amb posicionaments similars sobre un seguit d'assumptes també compartits. En canvi, en els sistemes multipartidistes, que podríem relacionar amb els sistemes electorals proporcionals, els partits tendeixen a divergir, ja que fan l'esforç de diferenciar-se per a ocupar un espai propi, cosa que genera un espai multidimensional en què trobem més pluralitat d'eixos tant en l'àmbit ideològic com d'elaboració de polítiques.
=== Giovanni Sartori===
Línia 38:
[[Giovanni Sartori]] desenvolupar la teoria sobre els sistemes de partits proposant una tipologia que distingia entre dos grans sistemes, el sistema bipartidista o pluralisme moderat i sistemes pluralistes polaritzats. Els "pols" representen en l'aportació de Sartori els elements entorn dels quals els partits es posicionen i competeixen. Partint del supòsit que els partits són actors socials que tenen per objectiu assolir el suport de l'electorat, i conseqüent el major nombre de vots possibles, traslladen la dimensió ideològica al sistema polític introduint assumptes a l'agenda política i a la seva acció que els beneficiï electoralment. Sartori situa els partits en un eix esquerra-dreta des del qual es produeix la competició electoral.
Així, doncs, per a dibuixar i caracteritzar el sistema de partits en la tipologia proposada per Sartori, cal tenir en compte dos conceptes bàsics: la [[polarització (política)|polarització]], referent al nombre de pols ideològics (dos o múltiples), i la [[fragmentació]], que fa referència al nombre de partits polítics presents en el sistema polític.
=== Seymour Martin Lipset i Stein Rokkan===
Línia 48:
* La segona revolució és la vinculada al desenvolupament [[revolució industrial|industrial]] del [[segle XIX]]. Lipset i Rokkan identifiquen també dos eixos de conflicte social. D'una banda, la tensió '''camp-indústria''', que contraposa els interessos rurals als de l'emergent indústria intensiva en mà d'obra i que creix al voltant de les ciutats, de manera que crea grans pols de creixement urbà. D'una altra banda, la tensió '''treballadors-propietaris''', origen de l'eix de competició '''[[Esquerra (política)|esquerra]]-[[Dreta (política)|dreta]] i que contraposa els interessos dels propietaris dels mitjans de producció [[capitalista]] amb els interessos dels treballadors.
Aquestes quatre línies de divisió articularan el conflicte polític de les societats modernes, i a l'entorn seu es posicionaran els partits polítics, que són els encarregats de traslladar aquests eixos de tensió a la competició política.
=== Altres definicions des del punt de vista de la Sociologia ===
Línia 175:
D'altra banda, en els dos punts següents es determinen la llibertat de creació i actuació i es prescriu la necessitat que estiguin dotats d'una estructura interna i d'un funcionament democràtics.
Així mateix els partits són sotmesos a un seguit de lleis, la primera de les quals fou la Llei de Partits Polítics –Llei 54/1978 de 4 de desembre de 1978– aprovada uns dies abans del referèndum constitucional. Dita llei fou modifica posteriorment, l'any 2009 les lleis que regeixen el règim jurídic dels partits d'Espanya són les següents:<ref>{{
* Llei Orgànica 5 / 1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General.
* Llei orgànica 1 / 2002, reguladora del Dret d'Associació.
| |||