Obre el menú principal

Canvis

Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
[[Fitxer:Asteroid Belt ca.svg|300px|thumb|Imatge dels asteroides troians davant i darrere [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] al llarg del seu camí orbital. També es mostra el cinturó principal d'asteroides entre les òrbites de [[Mart (planeta)|Mart]] i Júpiter.]]
Els '''asteroides troians''' són un grup d'[[asteroides]] que comparteixen òrbita amb un [[planeta]] o satèl·lit major entorn dels [[punts de Lagrange]] estables L<sub>4</sub> i L<sub>5</sub> (punts troians), els quals estan situats aproximadament 60° al davant i 60° al darrere del planeta en la seva òrbita, respectivament. Els asteroides troians estan distribuïts en dues regions allargades i corbades al voltant d'aquests punts de Lagrange amb una mitjana de [[semieix major]] d'unes 5,2 [[unitat astronòmica|UA]].<ref name="Yoshida2005">{{cite journalref-publicació|lastcognom=Yoshida|firstnom=F.|coauthorscoautors=Nakamura, T|titletítol=Size distribution of faint L<sub>4</sub> Trojan asteroids|yearany=2005|journalpublicació=The Astronomical journal|volumevolum=130|issueexemplar=6|pagespàgines=2900–11|doi=10.1086/497571|bibcode=2005AJ....130.2900Y}}</ref> El primer asteroide troià de l'[[òrbita de la Terra]], anomenat [[2010 TK7]], es descobrí l'any 2010 i es féu públic l'any 2011.
 
Generalment, el terme «asteroide troià» es refereix als asteroides troians de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], que en constitueixen la gran majoria, encara que també se n'han trobat alguns a les òrbites de [[Mart (planeta)|Mart]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]].<ref>{{ref-publicació |títol= McGraw-Hill Concise Encyclopedia of Science and Technology|url= http://www.answers.com/topic/trojan-asteroid|consulta= 16-12-2009|exemplar= 5a|data= 2004|publicació= McGraw-Hill Professional|llengua= anglès|isbn= 978-0071429573 |capítol= Trojan asteroids}}</ref> A data de març de 2012, el nombre de troians coneguts superava els 5.253, dels quals només 10 no pertanyien a Júpiter.<ref name="IAU">{{ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/lists/Trojans.html|títol= IAU Minor Planet Center|consulta= 18-12-2009|autor= Unió Astronòmica Internacional}}</ref><ref name=count>{{cite ref-web |titletítol=Trojan Minor Planets |url=http://www.minorplanetcenter.org/iau/lists/Trojans.html |publishereditor=Minor Planet Center|accessdateconsulta= 19 Marchmarç 2012}}</ref> El nom que reben és en honor dels herois de les [[guerres troianes]]: els asteroides situats en el punt L<sub>4</sub>, que precedeixen a Júpiter, reberen els noms dels guerrers grecs –d'aquí ve que se'ls coneguin com els «grecs»–, mentre que els que segueixen a Júpiter, en el punt L<sub>5</sub>, reberen noms dels defensors de la ciutat de [[Troia]] –per això familiarment se'ls designa com els «troians».
 
Els asteroides troians no es comporten com un núvol d'objectes amuntegats en els seus punts de libració, a manera de núvol, sinó que mostren òrbites allargades en forma de «gota». Els seus moviments són una combinació entre el període d'11,856525 anys de Júpiter i un altre període llarg, de 150 a 200 anys de duració. L'asteroide troià més gran conegut és [[(624) Hèctor]].
== Història observacional ==
[[Fitxer:Asteroid Belt Around Sun Sized Star.jpg|thumb|right|La detecció d'asteroides troians ha anat augmentant mitjançant l'avanç tecnològic.]]
L'any 1772, el matemàtic [[Joseph-Louis Lagrange]], en els seus estudis sobre el [[problema restringit dels tres cossos]], predí que un cos petit que compartís òrbita amb un planeta quedaria atrapat en els punts situats a 60° de la línia que uneix el Sol i el planeta.<ref name="Nicholson1961">{{ref-publicació |autor= Nicholson, Seth B.|data= 1961|títol= The Trojan Asteroids|publicació= Astronomical Society of the Pacific Leaflets|volum= 8|pàgines= 239|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/1961aspl....8..239N|consulta= 18-12-2009}}</ref> El cos atrapat realitzaria lentament un moviment de [[libració]] al voltant del punt exacte d'equilibri, descrivint una [[òrbita de ferradura]].<ref name="Marzari2002">{{ref-publicació |autor= Marzari, F.; Scholl, H.; Murray, C.; Lagerkvist, C.|data= 2002|títol= Origin and Evolution of Trojan Asteroids|publicació= Asteroids III|pàgines= 725-738|url= http://www.lpi.usra.edu/books/asteroidsiii/pdf/3007.pdf|consulta= 18-12-2009}}</ref> Aquests punts són coneguts com els [[punts de Lagrange]] L<sub>4</sub> i L<sub>5</sub>.<ref name="Jewitt2000">{{ref-publicació |autor= Jewitt, David C.; Trujillo, Chadwick A.; Luu, Jane X.|data= 2000|títol= Population and Size Distribution of Small Jovian Trojan Asteroids|publicació= The Astronomical Journal|volum=120|númeroexemplar=2|pàgines= 1140-1147|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/2000aj....120.1140J||doi=10.1086/301453|consulta= 18-12-2009}}</ref>{{#tag:ref|Els altres tres punts –L<sub>1</sub>, L<sub>2</sub> i L<sub>3</sub>– són inestables.<ref name=Marzari2002/>|group=nota}} No obstant això, no s'observaren asteroides atrapats en aquests punts fins més d'un segle després de la hipòtesi formulada per Lagrange: els primers a descobrir-se foren els de Júpiter.<ref name="Nicholson1961" />
 
Actualment es creu que [[Edward Emerson Barnard|E. E. Barnard]] féu la primera observació d'un asteroide troià l'any 1904, encara que la importància de la seva observació no fou apreciada en el seu moment: Barnard cregué que havia vist el satèl·lit de [[Saturn (planeta)|Saturn]] [[Febe (satèl·lit)|Febe]], que en aquell moment estava a només dos minuts d'arc de l'asteroide, o fins i tot una [[estrella]].<ref name="Marsden1999">{{ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/pressinfo/TheFirstTrojanObs.html|títulotítol= The Earliest Observation of a Trojan|consulta= 18-12-2009|autor= Marsden, Brian G.|editor = Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics (CfA)|data = 1999}}</ref> La identitat del punt que Barnard observà no fou compresa fins que es feren suficients observacions per a traçar l'òrbita del troià [[(12126) 1999 RM11|(12126) 1999 RM<sub>11</sub>]], un objecte que fou redescobert el 1999.<ref name="Marsden1999"/>
Al febrer de 1906, l'astrònom alemany [[Maximilià Franz Joseph Cornelius Wolf|Max Wolf]] descobrí un [[asteroide]] en el [[Punts de Lagrange|punt de Lagrange]] L<sub>4</sub> del sistema [[Sol]]-[[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i l'anomenà [[(588) Aquil·les]]: el mític [[Aquil·les]] és un dels herois la ''[[Ilíada]]'' d'[[Homer]].<ref name="Nicholson1961" /> En els anys 1906–1907 es descobriren dos asteroides troians [[Júpiter (planeta)|jovians]] més per part de l'astrònom també alemany [[August Kopff]]: [[(624) Hèctor]] i [[(617) Pàtrocle]].<ref name=Nicholson1961/> Hèctor, igual que Aquil·les, pertany al punt lagrangià L<sub>4</sub> ("al davant" del planeta en la seva òrbita), mentre que Pàtrocle es convertí en el primer asteroide conegut que pertanyia al punt lagrangià L<sub>5</sub> ("al darrere" del planeta).<ref name="Einarsson1913">{{ref-publicació |cognom=Einarsson|nom=Sturla|títol=The Minor Planets of the Trojan Group|data=1913|publicació=Publications of the Astronomical Society of the Pacific|volum=25|pàgines=131–3|bibcode=1913PASP...25..131E|doi=10.1086/122216 |llengua=anglès}}</ref> El 1938 ja es coneixien 11 troians.<ref name="Wyse1938">{{ref-publicació |autor= Wyse, A.B.|data= 1938|títol= The Trojan Group|publicació= Astronomical Society of the Pacific Leaflets|volum= 3|pàgines= 113|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/1938aspl....3..113W|consulta= 18-12-2009}}</ref> Aquest nombre es va incrementar tan sols fins al nombre de 14 a data de 1961.<ref name="Nicholson1961" /> A data d'abril de 2010 es coneixien a Júpiter 2.600 troians en L<sub>4</sub> i 1.470 en L<sub>5</sub>,<ref>{{ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/lists/jupitertrojans.html|títol= List Of Jupiter Trojans|consulta= 18-12-2009|autor= Unió Astronòmica Internacional|arxiuurl=https://archive.is/Tg0Wo|arxiudata=2013-04-22}}</ref> i el ritme al qual es descobreixen augmenta gràcies a la millora i el desenvolupament dels instruments: a data de gener del 2000 se n'havien descobert 257,<ref name="Jewitt2000"/> mentre que al maig del 2003 la xifra havia ascendit fins a 1.600.<ref name="Fernandez2003">{{ref-publicació |autor= Fernández, Yanga R.; Sheppard, Scott S.; Jewitt, David C.|data= 2003|títol= The Albedo Distribution of Jovian Trojan Asteroids|publicació= The Astronomical Journal|volum= 126|númeroexemplar=3|pàgines= 1563-1574|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/2003aj....126.1563F|doi=10.1086/377015|consulta= 18-12-2009}}</ref>
 
El 1990 es descobrí el primer troià en un planeta diferent de Júpiter: [[(5261) Eureka]], un troià que pertany a [[Mart (planeta)|Mart]].<ref name="Bowell1991">{{ref-publicació |autor= Bowell, Edward|data= 1991|títol= The 1990 MB: The first Mars Trojan|publicació= NASA, Reports of Planetary Astronomy|pàgines= 147|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/1991plas.rept..147B|consulta= 20-12-2009}}</ref> Més tard, el 2001, es trobà el primer troià de [[Neptú (planeta)|Neptú]]: [[2001 QR322]].<ref name="NOAO_Nep" /> Fins al juliol del 2004 hi havia 1.679 asteroides troians coneguts: 1.051 en L<sub>4 </sub> i 628 en L<sub>5 </sub>. N'hi ha molts altres massa xicotets per a ser vists amb els instruments actuals. El troià més gran és [[(624) Héctor]], que mesura 370 × 195 km.
 
== Origen i evolució ==
Existeixen dues teories principals respecte als troians. La primera suggereix que els troians es formaren a la mateixa regió del [[Sistema Solar|sistema solar]] que [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i s'incorporaren a la seva òrbita quan el planeta encara es trobava en formació. L'última etapa de la formació de Júpiter involucrà un creixement descontrolat de la seva [[massa]] a causa de l'[[acreció]] de grans quantitats d'[[hidrogen]] i [[heli]] del [[disc protoplanetari]]; durant aquest creixement, que es va perllongar solament uns 10.000 anys, la massa de Júpiter es multiplicà per deu. Els [[planetesimal]]s que tenien òrbites properes a les de Júpiter foren capturats pel [[camp gravitatori]] cada vegada més intens del planeta gegant. El mecanisme de captura era molt eficient, ja que, segons la teoria, foren atrapats al voltant del 50 per cent dels planetesimals restants. No obstant això, aquesta hipòtesi presenta dos problemes de gran importància: el nombre de cossos atrapats excedeix en [[Ordre de magnitud|quatre ordres de magnitud]] la població de troians observada, i els asteroides troians actuals posseeixen [[inclinació orbital|inclinacions orbitals]] majors que les predites pel model.<ref name="Marzari2002" /> Tanmateix, les simulacions realitzades sobre aquest escenari mostren que aquest mètode de formació inhibiria la creació de troians similars al voltant de [[Saturn (planeta)|Saturn]], la qual cosa concorda perfectament amb les observacions.<ref>{{ref-publicació |autor= Marzari, F.; Scholl, H.|data= 1998|títol= The growth of Jupiter and Saturn and the capturi of Trojan|publicació= Astronomy and Astrophysics|volum= 339|pàgines= 278-285|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/1998a%26A...339..278M |consulta= 19-12-2009}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor= Marzari, F. i Scholl, H.|data= 1998|títol= Capturi of Trojans by a Growing Proto-Jupiter|publicació= Icarus|volum= 131|número exemplar= 1|pàgines= 41-51|doi = 10.1006/icar.1997.5841|consulta= 19-12-2009}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor= Fleming, H.J.; Hamilton, D.P.|data= 2000|títol= On the origin of the Trojan asteroids: Effects of Jupiter's mass accretion and radial migration|publicació= Icarus|volum= 148|número exemplar= 2|pàgines= 479-493|url = http://arxiv.org/ps_cache/astro-ph/pdf/0007/0007296v1.pdf|doi = 10.1006/icar.2000.6523|consulta= 19-12-2009}}</ref>
 
La segona teoria, part del [[model de Niça]], proposa que els troians foren capturats durant la [[migració planetària]], la qual succeí entre 500 i 600 milions d'anys després de la formació del sistema solar. La migració fou provocada pel pas de Júpiter i Saturn a través de la [[ressonància orbital]] 1:2. Quan això ocorregué, [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]] –així com Saturn en certa mesura– es mogueren cap a l'exterior, mentre que Júpiter ho féu lleugerament cap a l'interior. Aquesta migració de planetes gegants desestabilitzà el [[cinturó de Kuiper]] principal, el qual expulsà milions d'objectes cap a l'interior del sistema solar que s'acumularen i formaren els troians que s'observen actualment. A més, la combinació de les influències gravitatòries dels planetes hauria pertorbat qualsevol troià existent amb anterioritat.<ref name="Levison2008">{{ref-publicació |autor= Levison, H.F. ''et al.''|data= 2008|títol= Origin of the structure of the Kuiper belt during a dynamical instability in the orbits of Uranus and Neptune|publicació= Icarus|volum= 196|número exemplar= 1|pàgines= 258-273|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/2008icar..196..258L|doi = 10.1016/j.icarus.2007.11.035|consulta= 19-12-2009}}</ref><ref name="Morbidelli2005">{{ref-publicació |autor= Morbidelli, A.; Levison, H.F.; Tsiganis, K.; Gomes R.|data= 2005|títol= Chaotic capturi of Jupiter's Trojan asteroids in the early Solar System|publicació= Icarus|volum= 435|número exemplar= 7041|pàgines= 462-465|url= http://www.oca.eu/michel/publigroupe/morbynature2005.pdf|doi = 10.1038/nature03540|consulta= 19-12-2009}}</ref>
 
El futur a llarg termini dels troians resta encara obert, ja que multitud de ressonàncies febles amb Júpiter i Saturn podrien provocar un comportament caòtic amb el temps.<ref>{{ref-publicació |autor= Robutel, P.; Gabern, F.; Jorba, A.|data= 2005|títol= The Observed Trojans and the Global Dynamics Around The Lagrangian Points of the Sun?Jupiter System|publicació= Celestial Mechanics and Dynamical Astronomy|volum= 92|número exemplar= 1-3|pàgines= 53-69|url = http://www.cds.caltech.edu/gabern/preprints/osterreich.pdf|doi = 10.1007/s10569-004-5976-i|consulta= 19-12-2009}}</ref> A més, els fragments expulsats de les col·lisions entre troians redueixen lentament la seva població. Les simulacions mostren que aproximadament un 17 per cent dels troians inicials de Júpiter són inestables, per la qual cosa hagueren de ser expulsats en algun moment del passat.<ref>{{ref-publicació |autor= Tsiganis, K.; Varvoglis, H.; Dvorak, R.|data= 2005|títol= Chaotic Diffusion And Effective Stability of Jupiter Trojans |publicació= Celestial Mechanics and Dynamical Astronomy|volum= 92|número exemplar= 1-3|pàgines= 71-87|doi = 10.1007/s10569-004-3975-7|consulta= 19-12-2009}}</ref> Aquests troians expulsats podrien convertir-se temporalment en satèl·lits de Júpiter o en [[Cometa periòdic|cometes periòdics de Júpiter]]; això últim podria succeir si s'aproximen al Sol i la seva superfície de [[gel]] comença a evaporar-se.<ref name="Jewitt2004">{{ref-publicació |autor= Levison, H.F.; Shoemaker, I.M.; Shoemaker, C.S.|data= 1997|títol= Dynamical evolution of Jupiter's Trojan asteroids|publicació= Nature|volum= 385|número exemplar= 6611|pàgines= 42-44|doi = 10.1038/385042a0|consulta= 19-12-2009}}</ref> Levison i els seus col·laboradors creuen que podrien estar viatjant pel sistema solar prop de 200 troians expulsats de diàmetre major que 1 km, i que és molt poc probable que algun d'ells pugui travessar l'òrbita de la Terra.<ref name="Jewitt2004"/>
 
== Nombre i masses ==
| caption2 = Representació dels cinc [[punts de Lagrange|punts lagrangians]], en particular de L<sub>4</sub> i L<sub>5</sub>, punts en els quals se situen els asteroides troians.
}}
Les estimacions del nombre total de troians es basen en estudis profunds d'àrees petites del cel.<ref name="Yoshida2005">{{ref-publicació |autor= Yoshida, F.; Nakamura, T.|data= 2005|títol= Size Distribution of Faint Jovian L4 Trojan Asteroids|publicació= The Astronomical Journal|volum= 130|númeroexemplar= 6|pàgines= 2900-2911|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/2005aj....130.2900I|doi= 10.1086/497571|consulta= 18-12-2009}}</ref> Es creu que el grup L<sub>4</sub> podria contenir entre 160.000 i 240.000 asteroides de diàmetre major de 2 km i al voltant de 600.000 de diàmetre major d'1 km.<ref name="Yoshida2005" /><ref name="Jewitt2000" /> Si el grup L<sub>5</sub> contingués una quantitat similar d'asteroides, el nombre total de troians de diàmetre major que 1 km superaria el milió. Aquests nombres són comparables als del [[cinturó principal d'asteroides]].<ref name="Yoshida2005"/> S'estima que la suma de les masses de tots els troians és 0,0001 vegades la massa de la [[Terra]], o una cinquena part de la massa del cinturó principal.<ref name="Jewitt2000" /> Probablement es coneixen tots els troians de [[magnitud absoluta]] de fins a 9,0.<ref name="Jewitt2004">{{Ref-llibre |autor= Jewitt, David C.; Sheppard, Scott; Porco, Carolyn|títol= Jupiter. The planet, satellites and magnetosphere|consulta= 18-12-2009 |volum= 1|data= 2004|publicació= Cambridge University Press|idiomallengua= anglès|isbn= 0-521-81808-7|pàgines = 263-280|capítol= Jupiter's outer satellites and Trojans|urlcapítulo= http://www.ifa.hawaii.edu/jewitt/papers/JUPITER/JSP2003.pdf}}</ref> El nombre de troians observats al voltant del punt L<sub>4</sub> és lleugerament superior als del punt L<sub>5</sub>; no obstant això, com que la variació del nombre dels troians més brillants és escassa, aquesta disparitat probablement es deu a l'existència de biaixos en l'observació.<ref name="Jewitt2004" /> Tanmateix, alguns models indiquen una estabilitat lleugerament major en el grup L<sub>4</sub>.<ref name="Marzari2002" />
 
El troià de major grandària és [[(624) Héctor]], el qual té un radi de 101,5 ± 1,8 km.<ref name="Fernandez2003" /> Existeixen pocs troians la grandària dels quals sigui molt més gran que la mitjana de la població. Per sota d'un radi de 42 km, el nombre de troians creix molt ràpidament, molt més que en el cinturó principal. Aquesta xifra correspon a una magnitud absoluta de 9,5, assumint un [[albedo]] (quantitat de radiació reflectida) del quatre per cent. En el rang entre 4,4 i 40 km de radi, la distribució de les grandàries dels troians és similar a la del cinturó principal. Com que l'observació no proporciona dades, es desconeix la massa dels troians de menor grandària,<ref name="Marzari2002" /> els quals es creu que són els productes de col·lisions entre troians majors.<ref name="Jewitt2004" />
La determinació de [[família dinàmica|famílies dinàmiques]] d'asteroides en el grup dels troians és més complicada que en el cinturó principal perquè els troians estan tancats en un rang possible de posicions molt menor. Això significa que els cúmuls dinàmics tendeixen a superposar-se amb el gruix del grup i se'ls perd fàcilment la pista. No obstant això, durant el 2003 s'identificaren més d'una desena de famílies dinàmiques. Les famílies de troians són més petites en grandària que les del cinturó principal; la família de major grandària coneguda és el [[grup Menelau]], que conté només vuit membres.<ref name="Jewitt2004"/>
 
El 2001, [[(617) Pàtrocle]] fou el primer troià identificat com a [[satèl·lit asteroidal|asteroide binari]].<ref>{{ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iauc/07700/07741.html#Item2|títol= IAUC 7741: 2001fc; S/2001 (617) 1; C/2001 T1, C/2001 T2|consulta= 19-12-2009|autor= Merline, W.J. ''et al.''|data= 2001|editor= UAI}}</ref> L'òrbita d'aquest asteroide binari (650 km) és molt més petita que l'[[esfera de Hill]] primària (35.000 km).<ref name="Marchis2006">{{ref-publicació |autor= Marchis, F. ''et al.''|data= 2006|títol= A low density of 0.8 g cm<sup>-3</sup> for the Trojan binary asteroid 617 Patroclus|publicació= Nature|volum= 439|númeroexemplar= 7076|pàgines= 565-567|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/2006natur.439..565M|doi= 10.1038/nature04350|consulta= 19-12-2009}}</ref> L'asteroide de major grandària, [[(624) Héctor]], és probablement un asteroide binari de contacte (dos asteroides que orbiten tan a prop que acaben establint contacte).<ref>{{ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iauc/08700/08732.html#Item1|títol= IAUC 8732: S/2006 (624) 1; 2006ds, 2006dt|consulta= 19-12-2009|autor= Marchis, F. ''et al.''|data= 2006|editor= Unió Astronòmica Internacional}}</ref><ref name="Lacerda2007">{{ref-publicació |autor= Lacerda, Pedro; Jewitt, David C.|data= 2007|títol= Densities of Solar System Objects from Their Rotational Light Corbis|publicació= The Astronomical Journal|volum= 133|númeroexemplar= 4|pàgines= 1393-1408|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/2007aj....133.1393L|doi= 10.1086/511772|consulta= 19-12-2009}}</ref><ref name="Jewitt2004"/>
 
== Característiques físiques ==
 
=== Rotació ===
Les propietats rotacionals dels troians no es coneixen gaire bé. L'anàlisi de les [[corba de llum|corbes de llum]] rotacionals dels 72 asteroides troians constata un període rotacional mitjà d'11,2 hores, mentre que el període mitjà dels asteroides del cinturó principal ronda les 10,6 hores. La distribució dels períodes rotacionals dels troians aparentment encaixa amb una [[distribució de Maxwell-Boltzmann]], cosa que no succeeix en els del cinturó principal a causa d'un dèficit d'asteroides amb períodes d'entre 8 i 10 hores.<ref group="nota">La [[funció de Maxwell-Boltzmann]] és <math>F=\begin{smallmatrix}\frac{1}{\sqrt{2\pi}\sigma}\exp(-(P-P_0)^2/\sigma^2)\end{smallmatrix}</math>, on <math>P_0</math> és el període rotacional mitjà i <math>\sigma</math> és la [[mesures de dispersió|dispersió]] dels períodes.</ref> La distribució de Maxwell-Boltzmann dels períodes rotacionals dels troians podria indicar que han sofert una evolució de col·lisió més accentuada que els del cinturó principal.<ref name="Barucci2002">{{Ref-llibre |autor= Barucci, M. A.; Cruikshank, D. P.; Mottola, S.; Lazzarin, M.|títol= Asteroids III |consulta= 20-12-2009|data= 2002|publicació= University of Arizona Press|idiomallengua= anglès |pàgines= 273-287|capítol= Physical Properties of Trojan and Centaur Asteroids|urlcapítulo= http://www.lpi.usra.edu/books/asteroidsiii/pdf/3001.pdf}}</ref>
 
No obstant això, el 2008 s'analitzaren les [[corba de llum|corbes de llum]] d'una mostra de deu troians i es trobà una [[mitjana (estadística)|mitjana]] del període de rotació de 18,9 hores. La discrepància d'aquest valor és significativa respecte al període de rotació pels asteroides del cinturó principal de la mateixa grandària (11,5 hores). La diferència podria donar-se pel fet que els troians tenen una [[densitat]] mitjana major, la qual cosa implicaria que es formaren en el [[cinturó de Kuiper]].<ref>{{ref-publicació |autor= Molnar, Lawrence A.; Haegert, Melissa, J.; Hoogeboom, Kathleen M.|data= 2008|títol= Lightcurve Analysis of an Unbiased Sample of Trojan Asteroids |publicació= Bulletin of the Minor Planets Section of the Association of Lunar and Planetary Observers|volum= 35|númeroexemplar= 2|pàgines= 82-84|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/2008mpbu...35...82M|consulta= 20-12-2009}}</ref>
 
=== Composició ===
[[Espectre d'emissió|Espectroscòpicament]], els troians de Júpiter són principalment asteroides de tipus D, els quals són predominants a les regions externes del cinturó principal.<ref name="Jewitt2004"/> Altres tipus representatius són els asteroides [[asteroides tipus-C|tipus C]] o tipus P.<ref name="Barucci2002" /> Els seus espectres solen ser vermellosos (emeten radiació en [[longitud d'ona|longituds d'ona]] llargues) o neutres i freturoses de trets distintius.<ref name="Fernandez2003"/> Les proves de la presència d'[[aigua]] o de [[matèria orgànica]] són poc sòlides, i només l'asteroide [[(4709) Enomo]] podria contenir d'aigua en el seu interior, en forma de [[gel]]. La presència de matèria orgànica només s'ha evidenciat en els troians [[(911) Agamèmnon]] i [[(617) Pàtrocle]].<ref>{{ref-publicació |autor= Yang, Bin; Jewitt, David|data= 2007|títol= Spectroscopic Search for Water Hissi on Jovian Trojan Asteroids|publicació= The Astronomical Journal|volum= 134|númeroexemplar= 1|pàgines= 223-228|url= http://www.iop.org/ej/article/1538-3881/134/1/223/205791.web.pdf|doi=10.1086/518368|consulta= 20-12-2009}}</ref> L'espectre d'emissió dels troians és similar al dels [[satèl·lit irregular|satèl·lits irregulars de Júpiter]] i, en certa mesura, al nucli del [[cometa]], i és diferent que el dels objectes del cinturó de Kuiper.<ref name="Yoshida2005"/><ref name="Jewitt2004"/> L'espectre dels troians s'explica molt bé com una composició de gran quantitat de material ric en carboni ([[carbó vegetal]]), gel d'aigua<ref name="Jewitt2004"/> i possiblement [[silicat]]s rics en [[magnesi]].<ref name="Barucci2002" /> La composició dels troians és uniforme, amb poca o nul·la diferenciació entre els dos grups.<ref>{{ref-publicació |autor= Dotto, I. ''et al.''|data= 2006|títol= The surface composition of Jupiter Trojans: Visible and near-infrared survey of dynamical families|publicació= Icarus|volum= 183|númeroexemplar= 2|pàgines= 420-434|doi=10.1016/j.icarus.2006.02.012|consulta= 20-12-2009}}</ref>
 
El 2006, un equip de l'[[observatori Keck]] de [[Hawaii]] anuncià que la densitat de l'asteroide binari [[(617) Pàtrocle]] era menor que la del gel (0,8 g/cm³), la qual cosa suggereix que l'asteroide i possiblement molts altres troians tenen grandàries i composicions més similars als [[cometa|cometes]] o objectes del cinturó de Kuiper (gel amb una capa de pols al seu voltant) que als asteroides del cinturó principal.<ref name="Marchis2006" /> D'aquesta manera, la densitat del troià [[(624) Héctor]] determinada a partir de la seva corba de llum rotacional (2,480 g/cm³) és significativament major que la del troià (617) Pàtrocle. Aquesta diferència de densitats és desconcertant i indica que aquesta magnitud podria no ser un bon indicador de l'origen dels asteroides.<ref name="Lacerda2007" />
=== Asteroides troians de Mart ===
{{AP|Troià de Mart}}
El 20 de juny de 1990 es descobrí [[(5261) Eureka]], el primer asteroide troià de [[Mart (planeta)|Mart]],<ref name="Bowell1991" /> i el primer que no pertanyia a Júpiter. Es descobrí a l'[[observatori el Palomar]]. Aquest asteroide de [[asteroides (tipus espectral)|tipus A]]<ref>{{ref-publicació |autor= Rivkin, A. S. ''et al.''|data= 2003|títol= Spectroscopy and photometry of Mars Trojans|publicació= Icarus|volum= 165|númeroexemplar= 2|pàgines= 349-354|doi = 10.1016/S0019-1035(03)00211-2|consulta= 20-12-2009}}</ref> ocupa el punt de Lagrange L<sub>5</sub> del planeta.<ref name="IAU_M">{{ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/lists/marstrojans.html|títol= List Of Martian Trojans|consulta= 20-12-2009|autor= Unió Astronòmica Internacional|arxiuurl=https://archive.is/d0uca|arxiudata=2013-04-22}}</ref>
 
A partir de llavors, i fins al 2010, s'han trobat tres altres troians de Mart: [[(101429) 1998 VF31]] (L<sub>5</sub>), [[(121514) 1999 UJ7]] (L<sub>4</sub>) i [[2007 NS2]] (L<sub>4</sub>), per ordre de descobriment. Aquests asteroides posseeixen [[inclinació orbital|inclinacions orbitals]] elevades.<ref name="IAU_M" /> S'han descobert altres asteroides que orbiten al voltant dels punts lagrangians, però no s'han classificat com a troians a causa de la seva gran inestabilitat, la qual provocarà que siguin expulsats en un termini màxim de 500.000 anys.<ref>{{ref-publicació |autor= Scholl, H.; Marzari, F.; Tricarico, P.|data= 2005|títol= Dynamics of Mars Trojans|publicació= Icarus|volum= 175|númeroexemplar= 2|pàgines= 397-408|doi = 10.1016/j.icarus.2005.01.018|consulta= 20-12-2009}}</ref>
 
=== Asteroides troians de Neptú ===
{{article principal|Troià de Neptú}}
El 21 d'agost de 2001 es descobrí el primer troià de [[Neptú (planeta)|Neptú]], l'asteroide [[2001 QR322]], que fou el primer troià descobert en un planeta gegant del [[sistema solar]] diferent de Júpiter. Es trobà gràcies al projecte [[Deep Ecliptic Survey]], l'objectiu del qual era trobar objectes del [[cinturó de Kuiper]].<ref name="NOAO_Nep">{{ref-web |url= http://www.noao.edu/outreach/press/pr03/pr0302.html|títol= First Neptune Trojan Discovered|consulta= 20-12-2009|autor= National Optical Astronomy Observatory (NOAO)|data= 2003 |idiomallengua= anglès}}</ref> Aquest troià orbita al voltant del punt lagrangià L<sub>4</sub> de Neptú amb una òrbita molt estable<ref name="IAU_Nep">{{ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/lists/neptunetrojans.html|títol= List Of Neptune Trojans|consulta= 20-12-2009|autor= Unió Astronòmica Internacional|arxiuurl=https://archive.is/6o6i8|arxiudata=2013-04-22}}</ref> i s'estima que té un diàmetre de 230 km.<ref name="NOAO_Nep" />
 
Fins al 2011 s'han descobert nou troians més: {{mpl|2001 QR|322}} (L<sub>4</sub>), {{mpl|2004 UP|10}} (L<sub>4</sub>), {{mpl|2005 TN|53}} (L<sub>4</sub>), {{mpl|2005 TO|74}} (L<sub>4</sub>), {{mpl|2006 RJ|103}} (L<sub>4</sub>), {{mpl|2007 VL|305}} (L<sub>4</sub>), {{mpl|2008 LC|18}} (L<sub>5</sub>), {{mpl|2004 KV|18}} (L<sub>5</sub>) i {{mpl|2011 HM|102}} (L<sub>5</sub>), per ordre de descobriment.<ref name="IAU_Nep" /> No obstant això, s'estima que el nombre total de troians de Neptú podria ser fins a vint vegades superior al nombre de troians de Júpiter.<ref>{{ref-web |url= http://www.space.com/scienceastronomy/070130_st_neptune_trojans.html|títol= Neptune May Have Thousands of Escorts|consulta= 20-12-2009|autor= Powell, David|data= 2007|publicació= space.com|idiomallengua= anglès}}</ref>
 
== Notes ==
341.853

modificacions