Adolf Loos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
desambiguar
m Correcció lingüística
Línia 35:
El 1922 Loos és nomenat director de l'oficina pels nous assentaments perifèrics de l'Ajuntament de Viena, càrrec que exercirà per poc temps però que el portarà a projectar algunes cases populars, una matèria en què fins llavors no havia aprofundit. Afronta aquest tema des d'una òptica diferent a la del Racionalisme: de fet les cases projectades per Loos foren pensades per a ser autoconstruïbles i per poder contribuïr a la vida quotidiana dels seus habitants (per exemple, amb horts per al conreu de verdures, etc.)
 
La possibilitat d'obtenir encàrrecs per part de personatges lligats al món de l'art i de la vida cultural [[París|parisinaparisenca]] empeny Loos a traslladar-se a aquesta ciutat. Molts artistes li demanaran consell però aconseguirà desenvolupar fins a la construcció només la casa per [[Tristan Tzara]] a [[Montmartre]], mentre que aquella que era per [[Joséphine Baker]] no passarà de la fase de projecte. En aquests dos habitatges aprofundí l'experiència del ''Raumplan'', i portà aquest concepte fins a la màxima expressió a les cases Moller a [[Viena]] i Müller a [[Praga]].
 
Pel que fa a projectes no realitzats, el projecte de concurs per la seu del [[Chicago Tribune]] és important per la comprensió de l'obra de Loos. Es tracta d'un gratacels constituït per una columna dòrica amb [[fust]] i [[capitell]] que es recolza sobre una gran basament, tot revestit de marbre negre. Això ajuda a la interpretació de la relació de Loos amb l'art i l'arquitectura del passat i amb l'ornament.