NEAR Shoemaker: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 50:
| Destinació actual =
| Satèl·lit de = [[433 Eros]]
| Data d'inserció orbital = 2000-02-14 a 433 Eros<ref name=FAQ>{{
| Òrbita = 230 òrbites de 433 Eros<ref name=FAQ/>
Línia 105:
[[Fitxer:(253) mathilde crop.jpg|thumb|right|Una de les imatges des del sobrevol del 253 Mathilde.]]
El 27 de juny de 1997, la sonda va volar a 1200 km de Mathilde a les 12:56 UT a 9,93 km/s, realitzant imatges i altres dades amb els seus instruments. El sobrevol va produir unes 500 imatges que van cobrir el 60% de la superfície de Mathilde,<ref name="flyby">{{
El 3 de juliol de 1997, la NEAR va realitzar la seva major maniobra en l'espai profund, una encesa de dos parts de l'impulsador principal en 450 N. Això va fer reduir la velocitat a 279 m/s i va fer baixar la [[periapsi]] de 0,99 [[unitat astronòmica|UA]] a 0,95 UA. L'[[assistència gravitatòria]] amb la Terra va tenir lloc el 23 de gener de 1998 at 7:23 UT. L'acostament màxim va tenir lloc a 540 km, alterant la [[inclinació]] orbital de 0,5 a 10,2 graus, i la distància de l'[[apsi]] de 2,17 a 1,77 UA, gairebé igualant la d'Eros. La instrumentació estava activa en aquell moment.
===Problema del primer intent d'inserció orbital===
El primer dels quatre impulsaments programats de trobada es va dur a terme el 20 de desembre de 1998 a les 22:00 UT. La seqüència d'impuls es va iniciar immediatament però es va avortar. La nau va entrar posteriorment en el [[mode a prova d'errors (nau espacial)|mode a prova d'errors]] i va començar a caure. Els [[Motor de coet|impulsadors]] de la nau espacial van engegar-se centenars de vegades durant l'anomalia, que van provocar el malgastament de 29 kg de combustible reduint el marge de la quantitat dirigida al programa a zero. Aquesta anomalia gairebé va resultar en la pèrdua de la nau espacial a causa de la manca d'orientació solar i la posterior descàrrega de la bateria. El contacte entre la nau i el control de la missió no va tenir lloc fins 24 hores després. No es va poder determinar l'arrel del problema però els errors del programari van contribuir a la severitat de l'anomalia.<ref>{{
▲| title=The NEAR Rendezvous Burn Anomaly of December 1998
▲| month=November
▲| year=1999
▲| publisher=Final Report of the NEAR Anomaly Review Board
▲| accessdate=2009-08-18}}</ref>
El pla original de la missió pretenia que els quatre impulsos fossin seguits per un últim impuls final permetent la inserció orbital el 10 de gener de 1999, però l'abortament del primer impuls i la pèrdua de les comunicacions ho van fer impossible. Es va posar sobre la taula un nou pla on el NEAR volaria l'Eros el 23 de desembre de 1998 a les 18:41:23 UT a una velocitat de 965 m/s i una distància de 3827 km del centre de la massa d'Eros. Les imatges d'Eros van ser preses per la càmera, les dades van ser recopilades per l'espectrògraf d'[[infraroig]] proper, i la localització per ràdio va ser realitzat durant el sobrevol. Es va realitzar una maniobra d'encontre el 3 de gener de 1999 amb un impulsador del NEAR per arribar a la velocitat orbital d'Eros. L'impulsador d'[[hidrazina]] va tenir lloc el 20 de gener per corregir la trajectòria. El 12 d'agost, una encesa de dos minuts amb l'impulsador va fer reduir la velocitat relativa de la nau a Eros en 300 km/h.
Linha 128 ⟶ 127:
[[Fitxer:Erosregolith.jpg|thumb|left|200px|L'asteroide Eros des d'aproximadament a 250 metres d'altitud (l'àrea en la imatge és d'aproximadament 12 metres de diàmetre<ref>[http://near.jhuapl.edu/iod/20010214/index.html jhuapl.edu]</ref>). Aquesta imatge va ser presa durant el descens de la NEAR a la superfície de l'asteroide.]]
Seguit del sobrevol, la NEAR es va posicionar a una òrbita circular de 200 km i es va canviar l'òrbita polar [[Moviment retrògrad|retrògrada]] a una òrbita equatorial retrògrada. El 13 de desembre de 2000, l'òrbita es va traslladar de nou a una òrbita baixa circular de 35 km. Començant el 24 de gener de 2001, la sonda va començar una sèrie de properes passades (de 5 a 6 km) a la superfície i en el 28 de gener va passar de 2 a 3 km de l'asteroide. Llavors la sonda va realitzar un descens lent controlat a la superfície d'Eros finalitzant amb l'arribada al sòl al sud de la zona en forma de cadira de muntar anomenada Himeros el 12 de febrer de 2001 aproximadament a les 20:01 UT (3:01 p.m. EST). Com a sorpresa pels controladors, la sonda va resultar intacte i operacional després de l'aterratge a una velocitat estimada d'1,5 a 1,8 metres per segon (convertint-se així en la primera nau espacial en aterrar suaument en un asteroide). Després de rebre una extensió de temps d'antena a la [[Deep Space Network]], l'espectròmetre de raigs gamma de la nau va ser reprogramada per recollir dades de la composició de l'Eros des d'un punt de vista d'unes quatre polzades de la superfície, on era deu vegades més sensible que quan es va usar en òrbita.<ref name=phone>{{
A les 7 p.m. EST del 28 de febrer de 2001, es van rebre les últimes senyals de dades del NEAR Shoemaker abans que s'apagués. No va tenir èxit, un últim intent de contactar amb la nau espacial en el 10 de desembre de 2002. Això va ser probablement a causa de les extremes condicioons de -279 °F (-173 °C, 100 [[kelvin|K]]) que la sonda ha experimentat mentre era a Eros.<ref name=silent>{{
==Nau espacial i subsistemes==
Linha 147 ⟶ 146:
El sistema d'instruccions i maneigs de dades està compost de dos processadors redundants d'ordres i telemetria i gravadors d'estat sòlid, una unitat de commutació d'energia, i una interfície de dos [[MIL-STD-1553|busos de dades estàndard 1553]] redundants per les comunicacions amb altres subsistemes. Les gravadores d'estat sòlid estan formades a partir [[DRAM]]s ''Luna-C'' de 16 Mbit d'[[International Business Machines|IBM]]. Una gravadora té 1,1 [[gigabit]]s d'emmagatzematge, l'altra té 0,67 gigabits.
La missió NEAR va ser el primer llançament del [[programa Discovery]] de la NASA, una sèrie de petites sondes dissenyades en ser operatives en una durada de tres anys per un cost menor de $150 milions. El muntatge, el llançament, i el cost durant 30 dies d'aquesta missió s'estima en $122 milions. El cost final de la missió ronda els $224 milions que consisteixen en $124,9 milions pel desenvolupament de la sonda, $44,6 milions pel suport de llançament i seguiment, i $54,6 milions per a les operacions de la missió i les anàlisis de les dades.<ref name=FAQ>{{
==Referències==
Linha 153 ⟶ 152:
*Text en domini públic adaptat del [http://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/tmp/1996-008A.html lloc web] de la NASA.
*{{
|
*{{
|
*{{
|
== Enllaços externs ==
| |||