Hipòcrates de Quios: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
afegint referències |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Hipocrat arcs.svg|right|thumb|200px|Algunes solucions falses aparentment reals van donar durant molt de temps falses esperances sobre la resolubilitat del problema de la [[quadratura del cercle]]. En aquest dibuix l'àrea de la figura ombrejada és igual a l'àrea del triangle ABC (trobat per Hipòcrates de Quios).]]
'''Hipòcrates de Quios''' (''Hippocrates'', {{polytonic|Ἱπποκράτης}}) fou un [[filòsof]] [[pitagòric]] que va viure vers el [[460 aC]]. És esmentat principalment com a matemàtic i es diu que fou el primer a portar la geometria a un sistema regular. Hauria investigat sobre el [[Quadrat (polígon)|quadrat]] i el [[cercle]]. [[Aristòtil]] diu que en altres
==Vida==
Hipòcrates va nèixer a [[Quios]] i en un principi va ser comerciant. Es possible que amb la seva feina de mercader, hauria viatjat a l'illa propera de [[Samos]], on hauria entrat en contacte amb el pensament [[Pitagòrics|pitagoric]], doncs en aquella època Samos era un centre de difusió d'aquella filosofia. Després de viure algunes desgràcies (va ser assaltat per pirates i uns oficials d'aduana el van robar) , va decidir instal·lar-se a Atenes. Allà va destacar com a matemàtic. Es creu que mentre vivia a Quios hauria estat alumne del matemàtic i astrònom [[Oenopides]].
== Matemàtica ==
El treball que li va donar més renom va consistir en ser el primer en escriure un recull sistematitzat dels coneixements sobre la geometria del seu temps, el qual va titular ''Stoicheia'' ( Elements). Va ser una obra molt important, a partir de la qual els matemàtics de l'antiguitat van poder construir les seves pròpies teories, coneixent els mètodes i teoremes bàsics.
Només queda un únic fragment dels ''Elements'' , que [[Simplici (filòsof)|Simplici de Cilícia]] va conservar. En aquest fragment està el càlcul de l'àrea anomenada "lluna d'Hipòcrates" (vegeu la imatge). Formava part d'un estudi per aconseguir el càlcul de la quadratura del cercle, és a dir, calcular l'àrea d'un cercle i construir un quadrat que ocupi una àrea equivalent. Sembla que l'estratègia consistia en dividir el cercle en un nombre determinat de parts en forma de lluna creixent. Si era possible calcular l'àrea de cadascuna d'aquestes parts, llavors l'àrea del cercle consistiria en la suma de totes elles. No va ser fins el 1882 que [[Ferdinand von Lindemann]] demostraria que aquest procediment no tenia cap possibilitat d'èxit, ja que la constant [[nombre Pi|Pi]] (π) és un [[Nombre transcendent]]. Aquest nombre és a la vegada el radi de la circumferència i l'apotema del quadrat.
Durant el segle següent a Hipòcrates, al menys quatre matemàtics van escriure el seu propi llibre a imitació del seu ''Elements'' amb algunes millores en terminologia i estructura lògica. D'aquesta manera , es pot dir que l'obra d'Hipòcrates va servir de fonament per a que el 325 aC [[Euclides]] escrivís el seu tractat , que seria el llibre de consulta sobre geometria durant molts segles. Es creu que va ser idea d'Hipòcrates fer servir lletres per a expressar els punts que concreten una figura geomètrica , per exemple: "triangle ABC" que vol dir el triangle format pels vèrtex definits pels punts A, B, i C.
Dins el camp de les matemàtiques Hipòcrates va fer dues contribucions rellevants. Va trobar una manera d'abordar el problema de la [[Duplicació del cub]] , que és la forma de resoldre l'[[arrel cúbica]]. També va ser l'autor del mètode de reducció, que consisteix en transformar problemes matemàtics específics en problemes de rang més general i, per tant, més senzill de resoldre. Després, del plantejament del problema de rang més general se'n dedueix la forma de plantejar el problema més concret.
== Astronomia ==
Hippocrates va intentar donar una explicació al fenomen dels [[Cometa|cometes]] i la [[Via Làctia]]. Les seves idees no van ser transmeses amb gaire claredat , però es creu que per a ell no eren més que il·lusions òptiques resultat de la [[refracció]] de la llum del sol en xocar amb la humitat exhalada per un possible planeta proper al sol o de les estrelles ,segons cada cas. El fet que Hipòcrates pensés que els raigs de llum incidien als nostres ulls en lloc de sobre l'objecte que es veu, el defineix com un pensador amb idees molt peculiars i se'l classifica dins els filòsofs especulatius.
== Referències ==
* [[Ivor Bulmer-Thomas]], 'Hippocrates of Chios', en: ''Dictionary of Scientific Biography'', Charles Coulston Gillispie, ed. (18 Volums, New York 1970, 1990) pp. 410–418.
* [Axel Anthon] Björnbo, 'Hippokrates', in: Paulys Realencyclopädie der Classischen Altertumswissenschaft, G. Wissowa, ed. (51 Volumes; 1894–1980) Vol. 8 (1913) col. 1780–1801.
== Enllaços externs ==
* {{MacTutor Biography|id=Hippocrates}}
* [http://mathdl.maa.org/convergence/1/?pa=content&sa=viewDocument&nodeId=1203&bodyId=1593 La Quadratura del Cercle] a [http://mathdl.maa.org/convergence/1/ Convergence]
{{ORDENA:Hipocrates De Quios}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Pitagòrics]]
| |||