Tensioactiu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Química de superfícies usant HotCat |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 10:
En contacte amb l'aigua les molècules individuals s'orienten de tal manera que la part hidròfuga sobresurt de la superfície de l'aigua encarades amunt o bé s'ajunten amb les parts hidròfugues d'altres molècules, formant bombolles en què les parts hidròfugues queden a l'interior, i les parts solubles en l'aigua queden a la perifèria dissolts en l'esmantada aigua. Aquestes estructures es denominen [[micel]]s.
Es classifiquen segons el poder de dissociació del tensioactiu en presència d'un [[electròlit]] i segons les propietats fisicoquímiques. Poden ser no iònics o [[compost iònic|iònic]]s, els quals, segons la càrrega que tingui l'exptrem que presenta l'activitat de superfície, poden ser [[anió|aniònic]]s, [[catió|catiònic]]s o
Els iònics presenten una forta afinitat per l'aigua a causa de l'[[atracció electrostàtica]] cap als [[dipol]]s de l'aigua. Per això poden arrossegar les solucions de cadenes d'[[hidrocarbur]]s: per exemple, l'[[àcid ricinoleic]] o pàlmic sense ionitzar és pràcticament insoluble; en canvi el ricinoleat sòdic -completament ionitzat- és soluble.
| |||