Música clàssica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
m Corregit: pugués>pogués
Línia 121:
En el segle 19, les institucions musicals van poder separar-se del control dels patrons rics, com els [[compositor]]s i músics van ser capaços de construir la vida independent dels capricis de la noblesa a vegades inestable. Creixent interès en la música per la creixent classe mitjana a tot Europa occidental estimulat la creació d'organitzacions per a l'ensenyament, el rendiment i la preservació de la música. El piano, que va aconseguir la seva construcció moderna en aquesta era, en part degut als avenços de la metal· lúrgia, va esdevenir molt popular entre la classe mitjana, la demanda per l'instrument impulsat un gran nombre de constructors de piano. La majoria d'orquestres simfòniques amb una llarga història de la seva data de fundació d'aquesta època.<ref name="Swafford201"/> Alguns músics i compositors van ser les estrelles del dia, alguns, com Franz Liszt i Niccolò Paganini, compleixen les dues funcions.<ref name="Grout73p543">[[#Grout73|Grout]], p. 543</ref>
 
Va augmentar la diversitat dels instruments utilitzats, especialment a les orquestres i va aparèixer una gamma més àmplia d'instruments de percussió. Els instruments de metall va assumir un paper més important gràcies al fet que la incorporació de les vàlvules rotatives en el mecanisme de l'instrument va fer possible que aquests instruments puguessinpoguessin exercir una gamma més àmplia de notes. La mida de l'orquestra, generalment al voltant de 40 instruments al classicisme, va créixer fins a sobrepassar el nombre de 100.<ref name="Swafford201"/> Per exemple, la ''[[Simfonia dels mil]]'' de [[Gustav Mahler]], de 1906, requereix més de 150 instrumentistes i un cor de més de 400 cantaires.
 
La influència de les ideees musicals també va començar a estendre's més enllà de les fronteres d'Europa, quan la cultural europea de la mà de diverses institucions van col·laborar en l'expansió colonial en altres parts del món. També hi va haver una expansió arreu d'Europa, especialment cap al final de l'era del nacionalisme musical, moviment que era el ressò, en alguns casos, d'importants sentiments polítics de l'època. Així, de la mà de compositors com [[Edvard Grieg]], [[Nikolai Rimsky-Korsakov]] i [[Antonín Dvořák]], la música tradicional de la seva terra formava part de les seves composicions.<ref name="Grout73p634">[[#Grout73|Grout]], pp. 634,641-2</ref>