Revisió del 14:24, 11 oct 2013 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: en ocasions -> a vegades ← Edició anterior		Revisió del 17:17, 9 març 2014 modifica desfés Dafne07 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 5.008 edits afegint contingut amb referències Edició següent →
Línia 1: '''Trasímac de Calcedó''' (Θρασύμαχος) (vers el [[450]] o [[400 aC]]) va ser un ciutadà de [[Calcedònia]], ciutat del Bòsfor. Trasímac defensava que la justícia consistia en allò que resultava profitós per al més fort . '''Trasímac de Calcedó''' (Θρασύμαχος) ([[450]] - [[400 aC]]) va ser un ciutadà de [[Calcedònia]] en el Bòsfor. Trasímac apareix com [[sofista]] en un diàleg de l'última etapa de [[Plató]] on el pensament d'aquest ja s'ha separat del del seu mestre, [[Sòcrates]]. Aquest diàleg es diu ''[[La República]]'' i versa sobre com ha de construir-se un estat just. Trasímac defensa en ell que la justícia era només el que aprofitava al més fort i era obeït. Sòcrates mostra que, a vegades, la voluntat del més fort transformada en dret acatat per la societat acaba perjudicant al seu autor. Trasímac apareix en el Llibre I que es considera anterior a tota la resta de la República, pel que podria tractar-se d'un diàleg en el qual realment hagués estat Sòcrates. El judici de Trasímac sobre la llei era similar al sostingut per [[Anacarsis]] "l'Escita". ~~[[Aristòfanes]] ens proporciona una referència cronològica més precisa de la vida de Trasímac en una obra avui perduda però de l'any 427 a. C.~~ == Fonts d'estudi == No han sobreviscut escrits de Trasímac. En la versió definitiva del DK <ref> DK= ''Die Fragmente der Vorsokratiker'' de [[Herman Alexander Diels\|Diels]] i [[Walther Kranz\|Kranz]]</ref> hi han 14 fragments en els que altres autors [[presocràtics]] parlen sobre la vida i ensenyaments de Trasímac a més de 8 autors que citen els escrits de Trasímac. Altres fonts indirectes per al seu estudi són: Climent d'Alexandria, Plató<ref>Platon, ''La república'' 336a-340a.</ref><ref> Plató, ''Fedre'' 266c</ref> i Aristòtil; més un apartat dedicat a ell a la [[Suda]] bizantina. == Vida == ~~[[Climent d'Alexandria]] ofereix més referències al situar a Trasímac com a contrari al macedoni [[Arquelau I de Macedònia\|Arquelau]].~~ Es coneix poc de la seva vida. Es dedueix de la comèdia ''"Els germans de festa"'' d'[[Aristòfanes]]¹ que devia haver nascut el 427 abans de Crist. Es creu, per tant, que en aquell moment ja devia ser un sofista conegut a Atenes.<ref name="GdGdP">George B. Kerferd, Hellmut Flashar: ''Thrasymachos aus Chalkedon''. In: Hellmut Flashar (Hrsg.): ''Grundriss der Geschichte der Philosophie. Die Philosophie der Antike'', Band 2/1, Schwabe, Basel 1998, S. 54-57.</ref> Un fragment de [[Climent d'Alexandria]] serveix per a contextualitzar Trasímac com un contrari a la política d'[[Arquelau I de Macedònia]].²<ref>Climent d'Alexandria, ''Stromateis'' VI 1.</ref>,<ref>{{Harvnb\|Dillon\| pp=213}}</ref> Nils Rauhut opina que quan va esdevenir un destacat sofista va ser durant les tres darreres dècades del segle V. Dillon i Gergel proposen la possibilitat que en realitat aquest discurs fos anterior i que s'hagués redactat en algun moment del segle II, i l'autor fos [[Herodes Àtic]], del qual se'n conserven textes similars en idees al fragment de Climent.<ref>{{Harvnb\|Dillon\| pp=212}}</ref> Es coneix un altre Trasímac que hauria viscut entre 413-399 aC<ref name="GdGdP"/>i del que se'n coneix un discurs dedicat a un governant, però que probablement no sigui la mateixa persona. La inscripció de la seva tomba només diu: "De professió sofista". Existeix un personatge de nom Trasímac, esmentat a la ''República'' de Plató, que hauria enderrocat la democràcia de Cyme, però no se'n sap res d'aquest esdeveniment i, per tant , no es pot assegurar que es tracti de Trasímac de Calcedó.<ref>Aristòtil, ''República'' V, 1304b-1305a.</ref> Plató assenyala en un altre apartat<ref> Plató,''República'' 337d. </ref> que havia demanat diners per ensenyar i que va viatjar a diferents ciutats com a part de la seva activitat docent. <ref Name="GdGdP"/> Aristòtil esmenta Trasímac altre cop en les seva ''Refutació als Sofistes'' com un autor fonamental en el desenvolupament de la teoria retòrica.³ <ref>Aristòtil, ''Sophistical Refutations'' 183b22-34. En Pickard-Cambridge, W. A. (2001) [1941]. Richard McKeon, ed. The Basic Works of Aristotle, De Sophisticis Elenchis (Sobre les refutacions a sofistes). New York: Modern Library. p. 211. ISBN 0-375-75799-6.</ref> Dillon i Gergel es mostren cautes en no interpretar aquesta cita en el sentit que Trasímacs fos un alumne directe de Tísies, sinó només posterior a ell. <ref>{{Harvnb\|Dillon\| pp=383}}</ref> A l'enciclopèdia bizantina [[Suda]] també dóna una breu descripció de Trasímac. <ref>Nota 4</ref><ref>Suda, s.v. Thrasymakhos. Θ, 46</ref> Dillon i Gergel creuen que la segona afirmació és "Una declaració absurda, tant pel que fa a Plató com pel que fa a Isòcrates".<ref>{{Harvnb\|Dillon\| pp=383}}</ref> Dionís d'Halicarnàs lloa l'estil de Trasímac trobant-lo "pur, subtil, i capaç de fer servir l'enginy segons li convé , tan per a parlar amb tendresa o amb abundància de vocabulari." Però Dionís el tenia en un segon lloc després de l' "incissiu" i "elegant" Lísies.<ref>Dionís d'Halicarnàs: ''Isaeus'' 20.</ref> ,<ref>{{Harvnb\|Dillon\| pp=209}}</ref> == Obra i idees == Els escrits perduts de Trasímac poden haver estat no només de contingut polític, sinó també discursos satírics i tractats teòrics de diversos continguts. Es creu que hauria estat autor d'un llibre de text per a l'ensenyament de retòrica, <ref name="GdGdP"/> [[Ciceró]] escriu que ell havia estudiat la filosofia natural de Trasímac. <ref>Ciceró, ''[[De oratore]]'' 3,128.</ref> [[Hermies d'Alexandria]] cita Trasímac per parlar de la seva idea que els déus no semblen preocupar-se per la gent, ja que no es preocupen pel major bé de la humanitat, la justícia.<ref>Hermeias von Alexandria, ''Kommentar zu Platons Phaidros'' 267c.</ref> Trasímac apareix com [[sofista]] en un diàleg de l'última etapa de [[Plató]] on el pensament d'aquest ja s'ha separat del del seu mestre, [[Sòcrates]]. Aquest diàleg es diu ''[[La República]]'' i versa sobre com ha de construir-se un estat just. Al començament del diàleg, té lloc una conversa entre Sòcrates i ell sobre qüestions politicoètiques. Trasímac, com tots els sofistes en les obres de Plató , hi surt malparat. Ell vol rebre diners a canvi de la seva feina d'instrucció, amb un tracte just, actua antipàtic però eloqüent i a Sòcrates sembla no agradar-li. Doncs per a Trasímac allò que és «just no és altra cosa que allò que resulta beneficiós segons la llei del més fort [o dominador]...»<ref>Plató, ''[[La República]]'' 338c.</ref> I només és bo tot el que és útil per al més fort i poderós. Aquesta idea de Trasímac sobre la llei era similar al sostingut per [[Anacarsis]] "l'Escita". D'altres textes se'n dedueix un caràcter enginyós i agosarat. Aristòtil en parlar més concretament sobre la retòrica, atribueix a Trasímac l'ús de símils enginyosos. "Un somriure funciona millor quan es tracta d'una metàfora, doncs és possible dir que un escut és com la copa de vi d'Ares, o que una ruïna és com un fragment d'una casa atrotinada i dir que Nicerat és com Filoctet mossegat per Pratis (símil fet per Trasímac quan va veure Nicerat), el qual havia estat derrotat per Pratis en una competició de retòrica i que encara es deixava veure amb aspecte descuidat i els cabells sense tallar."<ref>Aristòtil, ''Retorica'' III 11, 1413a5-10 = A5.</ref>,<ref>{{Harvnb\|Dillon\| pp=205}}</ref> A la ''Retòrica'' hi ha una altra referència Heròdic fa un joc de paraules sobre Trasímac: «Herodic diu de Trasímac: "Tu sempre ets agosarat en la disputa!"»<ref>Aristòtil, ''Rhetoric'' II 23, 1400b17-23 = A6. </ref>,<ref>{{Harvnb\|Dillon\| pp=206}}</ref> Dillon i Gergel suggereixen que aquesta és la base per a que Plató opini de Trasímac que és "combatiu en la seva proposició de la teoria "el poder és la justícia"<ref>{{Harvnb\|Dillon\| pp=206}}</ref> Contràriament, Angie Hobbs creu que la intenció de Trasímac podria ser "simplement treure a la llum la hipocresia existent més que aplaudir la manipulació [del que és just]".<ref>Angie Hobbs : article ''Antiphon, Callicles, Thrasymachus and the Nomos'' en "Physis debate for the Routledge Encyclopedia of Philosophy", Routledge, 1998. [http://0-www.rep.routledge.com.library.ucc.ie/article/A116?ssid=746991594&n=1#]</ref> == Ressò en la posteritat == El perfil que va deixar Plató sobre la figura de Trasímac s'ha interpretat de diverses maneres. Alguns hi veuen un nihilisme "ètic, un compromís amb la llei natural de la selva, un legalisme pur, la realització d'un egoisme psicològic o d'un interès sociològic purament descriptiu ."<ref name="GdGdP"/> Trasímac s'esmenta sovint en relació amb [[Calicles]] com l'expressió de dues idees oposades, així doncs segons creu [[Michel Foucault]], el risc de supèrbia ([[Hybris]]) de la raó entra en equilibri amb l'ideal de sophrosyne ([[Prudència]]).<ref name="WUG">Michel Foucault: ''Wahnsinn und Gesellschaft'', 1973, S. 8f.; [http://plato.stanford.edu/entries/callicles-thrasymachus/# Stanford Encyclopedia of Philosophy]</ref> ==Notes== ¹Extracte de la comèdia "Els germans de festa": <br>«PARE: Bé, amb el temps ja t'arribarà el moment d'aconseguir un ascens, fill meu! <br>FILL: Ha! Aquesta idea l'has agafat dels retòrics. <br>PARE: I tu d'on has tret totes aquestes expressions tan fines? <br>FILL: Per fi toquem de peus a terra. Això ho has après d'[[Alcibíades]]! <br>PARE:Per què segueixes fent insinuacions (''hypotekmairei'') i calumnies gent que l'únic que volen és posar en pràctica la decència? <br>FILL: Vaja, Trasímac! Mireu amb quin advocat defensor ens ha sortit després de tota aquesta xerrameca!» ² «I mentre Eurípides diu en el ''Telefos'': "Nosaltres que som grecs, hem de ser esclaus dels estrangers?", Trasímac ens diu en el seu discurs titulat ''"A la gent de Larisa"'', " Hem de convertir-nos en esclaus d'Arquelau nosaltres, que som grecs, a un estranger que és ell?". » ³Segons el text de W. A. Pickard-Cambridge: «Doncs pot ser que en tot, com en la dita "el primer inici és la part principal"... Això és el que de fet ha passat pel que fa als oradors retòrics i pràcticament en totes les altres arts:Doncs tots aquells que van descobrir els orígens d'ells, només els superen una mica més, mentre que les celebritats d'avui dia són els hereus d'una llarga successió d'homes que els han anant superant de mica en mica i axí han arribat a dominar l'actual tècnica, Tísies es va formar després dels primers fundadors, llavors Trasímac va aprendre de Tísies, i Teodor amb ell, mentre altres persones anaven fent les seves contribucions. I per tant no cal que ens preguntem com aquest art ha assolit tan considerables dimensions.» 4 "Un sofista de Calcedonia, a Bitínia. Fou el primer en descobrir el període i el còlon, i l'introductor de la retòrica moderna. Fou alumne del filòsof Plató i del retòric Isòcrates. Escriví discursos filosòfics; una obra sobre l'Art de la Retòrica; jocs; i recursos per a la Retòrica." ==Referències== <References/> ==Bibliografia== * Dillon, John; Gergel, Tania : ''The Greek Sophists'', 2003, Great Britain: Penguin Group. p. 205. ISBN 0-14-043689-8 * George B. Kerferd, Hellmut Flashar: ''Thrasymachos aus Chalkedon''. En: Hellmut Flashar (Hrsg.): "Grundriss der Geschichte der Philosophie. Die Philosophie der Antike", Schwabe, Basel 1998, ISBN 3-7965-1036-1, pàgs. 54-57 * Thomas Paulsen: ''Thrasymachos von Chalkedon''.En: Bernhard Zimmermann (Hrsg.): "Handbuch der griechischen Literatur der Antike", Capítol 1: Die Literatur der archaischen und klassischen Zeit, C. H. Beck, München 2011, pàgs. 433–434 {{ORDENA:Trasimac De Calcedo}} <!--ORDENA generat per bot--> [[Categoria:Sofistes]]

Trasímac de Calcedó: diferència entre les revisions