Calixt III: diferència entre les revisions

|Lloc de defunció= [[Roma]], [[Estats Pontificis]]

}}

'''Alfons de Borja i de Llançol''' ([[la Torreta de Canals]], avui barri de [[Canals (València)|Canals]], població que pertanyia aleshores a [[Xàtiva]], la [[Costera]], [[1378]] - [[Roma]], [[1458]]) fou Papa de l'[[Església Catòlica]] de Roma amb el nom '''Calixt III''' de [[1455]] a [[1458]]. Va ser diplomàtic, professor i membre destacat de la cort de la [[Corona d'Aragó]]. És el primer Papa [[Catalanoparlants|catalanoparlant]] de la història.

 

== Papa ==

En el conflictiu [[conclave]] de [[1455]] que ha d'elegir el successor de [[Nicolau V]], amb l'amenaça turca com a rerefons -[[Constantinoble]] havia caigut el 1453- i els enfrontaments entre faccions cardenalícies, la seva avançada edat i la defensa de l'ideal de [[croada]] el converteixen en un candidat de compromís. Un cop accedeix al papat amb el nom de Calixt III, tres eixos presidiran la seva política: la croada contra els turcs, l'equilibri entre les [[potències italianes]] i la consolidació de l'autoritat del papa als [[Estats pontificis]]. El projecte de croada presideix bona part de la seva actuació, convençut com està que la providència l'ha triat per acabar amb la presència del turc en terres cristianes. Fou en aqueix any, el 3 de juny, quan canonitzà [[Sant Vicent Ferrer]].

En la línia dels seus predecessors, apressa l'organització d'una flota pontifícia, que s'hauria de coordinar amb un exèrcit de terra que avançaria cap a Constantinoble. Malgrat alguns èxits puntuals -campanyes de [[János Hunyadi]], especialment l'aixecament del [[setge de Belgrad]]-, el projecte no va aconseguir la col·laboració de la major part dels prínceps cristians, tal com el mateix papa reconeixia. L'acord inicial entre Calixt i el Magnànim per encapçalar la croada fracassa, entre altres motius, pels interessos divergents de l'un i l'altre a Itàlia. D'una banda, el monarca està lligat a les urgències monetàries i militars derivades de la seva política napolitana. De l'altra, les noves necessitats de Calixt com a responsable de la política pontifícia expliquen els punts de fricció amb el Magnànim, com ara la negació papal de la investidura del regne de Nàpols i de la confirmació de [[Ferran I de Nàpols|Ferran]] com a successor, afer en el qual Calixt seguia la tradicional política dels papes de mantenir un equilibri entre les potències italianes que envoltaven els Estats pontificis; i l'enfrontament per la provisió de beneficis, per exemple del bisbat de València, entre el seu nebot Roderic i Joan d'Aragó.

 

Tot plegat provocà un refredament en les relacions entre el rei i el papa - després d'haver col·laborat prop de quaranta anys - i ambdós van morir el 1458, amb pocs mesos de diferència.

Papa estranger a Roma, Calixt s'envoltà de servidors procedents de la Corona catalanoaragonesa i vetllà per la promoció dels seus nebots: Pere Lluís de Borja va ser nomenat capità general de l'exèrcit pontifici, i [[Roderic de Borja]] (el futur [[Alexandre VI]]), cardenal i vicecanceller pontifici; Lluís Joan del Milà també serà creat cardenal. El papa s'assegurava així, seguint una pràctica habitual en la història pontifícia, la col·laboració d'un clergat fidel, cosa que li ha valgut acusacions de nepotisme. La seva mort va anar seguida d'atacs contra aquests servidors

 

<references />

 

== Enllaços externs ==

* [http://www.elsborja.org/borja03.php ''Institut Internacional d'Estudis Borgians'']: Alfons de Borja / Calixt III

* [http://cvc.cervantes.es/actcult/borja/introduccion.htm ''Centro Virtual Cervantes'']: Los Borja

 

{{Papes}}

 

[[Categoria:Xativins històrics]]