Güelfs i gibel·lins: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: opera -> òpera
afegint imatges
Línia 1:
[[File:Guelfi e ghibellini.jpg|thumb|right|250px|Imatge representant l'enfrontament dels partits guelf i ghibellí, pintura d' [[Ottavio Baussano]] que forma part de la decoració de la sala conciliar d' [[Asti]]]]
El conflicte entre '''güelfs i gibel·lins''' enfronta les cases de [[casa de Welf|Welf]] i [[Hohenstaufen]], dues faccions que defensaven, respectivament, el [[Papat]] i el [[Sacre Imperi Romà]] en un conflicte que van mantenir al centre i nord de [[península itàlica]] durant els segles [[segle XII|XII]] i [[segle XIII|XIII]]. La lluita pel poder entre el Papat i l'Imperi tenia els seus orígens en la [[disputa de les investidures]] al [[segle XI]]. Cal fer notar els termes güelfs i gibel·lins no van ser usats fins als voltants del [[1250]], i encara aleshores sols a la [[Toscana]] (on es van originar), essent els termes '''partit eclesial''' i '''partit imperial''' els més estesos.
 
Els noms de les dues faccions probablement tenen els seus orígens en la [[batalla de Weinsberg]], el [[1140]], en la que es van enfrontar les cases rivals [[casa de Welf|Welf]] de [[Baviera]] i [[Hohenstaufen]] de [[Suàbia]], en la que els ''Welfs'' haurien entonat el nom de la seva casa com a crit de guerra, mentre que els ''Staufen'' haurien cridat el nom del seu castell: [[Waiblingen]]. Per a les orelles d'un italià, la pronunciació dels dos noms equivaldria a "uelfs" i "vieblinguen", de manera que ''Guelf'' i ''Ghibellino'' serien les formes [[italià|italianitzada]] dels noms alemanys.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Abulafia |nom=David |títol=Frederick II: A Medieval Emperor |url=http://books.google.es/books?id=sgufggLomo8C&pg=PA110&dq=Welfs+Staufen+Waiblingen&hl=ca&sa=X&ei=czHXUOKyGYa-0QXPwYGQAg&ved=0CDsQ6AEwAQ#v=onepage&q=Welfs%20Staufen%20Waiblingen&f=false |llengua=anglès |editorial=Oxford University Press |data=1988 |pàgines=p.110 |isbn=0195080408}}</ref> Els noms s'haurien introduït a Itàlia durant el regne de l'emperador [[Frederic Barba-roja]], de la casa de Hohenstaufen. Quan va fer campanya a Itàlia per expandir-hi el poder imperial els seus partidaris van ser coneguts com a gibel·lins (''Ghibellini''). La [[Lliga Llombarda]] i els seus aliats, que s'oposaven a l'emperador, van rebre el nom de güelfs.
[[File:Armoiries Famille Hohenstaufen.svg|thumb|150px|Escut de la famíllia Hohenstaufen]]
 
[[File:King Manfred of Sicily Arms.svg|thumb|150px|Escut de Manfred, Rei de Sicília]]
== El conflicte ==
Al principi del segle XIII; el Hohenstaufen [[Felip de Suàbia]] i el Welf [[Otó de Brunswick]] eren rivals pel tron imperial. Felip tenia el suport dels gibel·lins com a fill de [[Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic I]], mentre que Otó tenia el suport dels Welfs i el Papat. L'hereu de Felip, [[Frederic II, emperador romanogermànic|Frederic II]], va ser un enemic del papat i durant el seu regnat els güelfs es van associar més estretament amb el papat, mentre que els gibel·lins quedaven com definits com a defensors de l'Imperi.
Linha 30 ⟶ 32:
 
== Batalles entre güelfs i gibelins ==
[[File:Battle of Montaperti.jpg|thumb|right|250px|Batalla de Montaperti<br />G.Villani, seg. XIV ]]
* [[Batalla de Legnano]], ([[1186]]).
* Batalla de [[Cortenuova]], [[1238]]).