Ludwig Wittgenstein: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Corregit: per primera cop > per primer cop |
||
Línia 55:
L'any següent, el 1903, un altre germà de 22 anys, Rudi, estudiava química a l'Acadèmia de Berlín; Waugh explica que un dia va entrar en un bar de la Brandenburgstrasse, va demanar el pianista que toqués la cançó de Thomas Koschat ''Verlassen, verlassen, verlassen ich bin''. Després, en un got de la llet, posà [[cianur de potassi]], s'ho begué i va morir lentament. Va deixar diverses notes de suïcidi, una als seus pares, on explicava que estava de dol per la mort d'un amic, i en un altre parlava de la seva "disposició perversa". Es va informar en el moment en que havia demanat l'assessorament del [[Comitè Científic Humanitari]], una organització que estava en campanya contra l'article 175 del Codi Penal alemany, que des de 1871-1969 va prohibir el sexe homosexual. El seu pare va prohibir a la família d'esmentar mai el seu nom cap altra vegada.<ref>Waugh, pp. 21–22.</ref><ref>Hirschfield, Magnus. ''Jahrbuch für sexuelle Zwischenstufen'', Vol VI, 1904, p. 724, citant un diari de Berlín no identificat, citat al seu torn per Bartley, p. 36.</ref><ref>Waugh, Alexander. [http://www.telegraph.co.uk/culture/3559463/The-Wittgensteins-Viennese-whirl.html "The Wittgensteins: Viennese whirl"], ''The Daily Telegraph'', 30 d'agost de 2008.</ref><ref name="Gottlieb"/><ref>Sobre la cançó de Koschat, vegeu [http://www.youtube.com/watch?v=QLMBkWWavJo "Verlassen bin ich"] de Thomas Koschat, a [[YouTube]], consultat l'11 de setembre de 2010.</ref>
Monk escriu que Kurt es va convertir en cap d'una companyia de l'exèrcit, però es va disparar un tret el 27 d'octubre de 1918 ja al final de la Primera Guerra Mundial, quan les tropes austríaques sota el seu comandament es va negar a obeir les seves ordres i van desertar en massa.<ref name=Monk11/> Segons Gottlieb, Armanda havia dit que Kurt semblava portar "el germen de la repugnància per la vida dins ell mateix". Paul també pensà en el suïcidi, com ho va fer Ludwig.<ref name=Gottlieb/> Aquest últim li va dir a un amic, David Pinsent, que quan el gener del 1912, Bertrand Russell per
=== Anys de formació ===
| |||