Ramón de Colubí y Chánez: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- fins el + fins al )
m Corregit: es detingut > és detingut
Línia 1:
'''Ramón de Colubí y Chánez''' ([[Barcelona]], [[1910]] – [[Caracas]], [[10 de juny]] de [[2007]]), militar advocat defensor del [[president Companys]] en el [[consell de guerra]] de [[1940]].<ref name="Sapiens121companys">{{Citar publicació | cognom=Finestres | nom =Jordi| article =Lluís Companys. El president màrtir | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 121 |data = octubre 2012 | pàgines = p.46-49 |issn = 1695-2014}}</ref>
 
De família militar, va estudiar a l'Acadèmia de [[Segòvia]] en [[1931]]. Quan esclatà la [[guerra civil espanyola]], participà en l'aixecament a la caserna de [[Sant Andreu de Palomar|Sant Andreu]] i, el [[20 de juliol]] de [[1936]], esés detingut i engarjolat al vaixell ''Uruguay''. Sortí lliure en [[1938]] gràcies a la intercessió del [[president Companys]] que va permetre deixar marxar a unes 5.000 persones a les que no estava segur de poder protegir.
 
Se li assignà la defensa d'ofici en més d'un centenar de consells de guerra. Entre el [[8 d'octubre|8]] i el [[15 d'octubre]] de [[1940]] va ésser el defensor de [[Lluís Companys]] en el consell de guerra que acabaria amb una sentència de mort i el seu afusellament la matinada del dia 15. Colubí sintonitzà molt bé amb Companys i el defensà amb coratge, tot i que ell mateix reconeixia que "la sentència estava predeterminada". Va aconseguir que les germanes de Companys el visitessin, envià un telegrama de súplica a Franco, va ésser amb ell la darrera nit i el va acompanyar fins al fossar quan el van afusellar. Companys li regalà els botons de puny que portava en mostra d'agraïment.