Gaspar Homar i Mezquida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: tal i com > tal com |
|||
Línia 70:
Però Gaspar Homar també va col·laborar amb altres arquitectes de referència, com [[Pere Domènech i Roura]], Josep Majó, [[Joan Amigó i Barriga]] o [[Josep Puig i Cadafalch]]. Aquest últim, en aquesta època, va encarregar-li diversos projectes com, per exemple, la realització del mobiliari de la [[Casa Amatller]]. Com a creadors de programes iconogràfics i decoratius, els arquitectes intervenien en la concepció dels diferents elements planificant tant la idea general de l'obra com els espais interiors. Així doncs, els mobles d'Homar d'aquest moment presenten fórmules decoratives manllevades del llenguatge de l'[[arquitectura]] i, en aquest cas, els dissenys dels mobles mostren el segell artístic de l'arquitecte, fonamentat en la recuperació de les formes tradicionals catalanes, especialment del [[Art Gòtic|gòtic]].{{sfn|Fondevila|1998|pp=23-25}}
A les darreries del [[segle XIX]], Homar va ingressar al [[Cercle Artístic de Sant Lluc]], fet que el posà en contacte amb un dels nuclis intel·lectuals i artístics més vius de la ciutat,{{sfn|Fondevila|1998|p=25}} i l'any 1898, tot coincidint amb la mort del seu pare, inaugurà botiga al carrer de la Canuda, al costat de l'[[Ateneu Barcelonès]]. Gaspar Homar, en aquesta nova etapa, va associar-se amb el seu cunyat, l'ebenista [[Joaquim Gassó Jou|Joaquim Gassó]]. En aquest local, a més de la botiga on es venien les seves produccions, hi havia una sala d'exposicions i una secció dedicada a les antiguitats i als productes de manufactura estrangera. L'artista mostrà una
[[Fitxer:Roses. Gaspar Homar i Mezquida.JPG|thumb|dreta|Detall vegetal en fusta tallada d'un plafó decoratiu (l'Àngel del somni) del Museu del Modernisme Català]]
Fins l'any 1900, les obres d'Homar mostraven uns [[estilema|estilemes]] o trets característics de caràcter [[historicista]] i [[eclèctic]], on destaca un aire [[neogòtic]] d'accent modernista amb estilitzacions vegetals i ritmes sinuosos i asimètrics. Homar incorpora les [[Fusta|fustes]] de tonalitats clares i un nou concepte d'ornamentació, d'influència japonesa, que difereix de l'estil rus dels tallers de Francesc Vidal. També es comencen a veure referents artístics celtes derivats de les propostes decoratives del conjunt del Pavelló d'Escandinàvia de l'[[Exposició Universal de París (1900)]]. En aquesta data ja s'ha definit l'ornamentació quadràtica, de talla o marqueteria, i apareixen els primers símptomes de la recepció dels models decoratius de signe ''[[sezession]]ista'' als seus projectes. Les [[Rosa|roses]], l'autèntic emblema de la firma Homar, hi assoleixen un protagonisme determinant.{{sfn|Fondevila|1998|p=35}}
En aquests anys, un projecte que es pot destacar és un dels seus primers conjunts en estil reposat i serè, que va fabricar per moblar la [[Casa Trinxet]] (1904), obra de [[Puig i Cadafalch]]. Al menjador, en el què [[Joaquim Mir]] va realitzar les pintures, Homar va decorar els mobles creant aplicacions de metall que representen plantes florides i branques d'olivera típiques del gust ''[[sezession]]ista''.{{sfn|Cirici Pellicer|1951|p=235}}
| |||