Olímpia de l'Epir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
m Corregit: Filip, sino que > Filip, sinó que |
||
Línia 6:
Alexandre va néixer el [[356 aC]] (es rumorejà que Alexandre no hauria estat fecundat per Filip, sinó més aviat en una de les freqüents orgies en les que es veien implicades les sacedotesses del culte de Dionís) i després va néixer una filla, [[Cleòpatra de Macedònia (princesa)|Cleòpatra]].
Quan Filip es va casar amb [[Cleòpatra de Macedònia]], neboda del general [[Àtal (general)|Àtal]] ([[337 aC]]) Olímpies es va retirar a la cort del seu germà el rei [[Alexandre I d'Epir]] al que va incitar a la guerra contra el [[Regne de Macedònia]] i va seguir intrigant amb els seus partidaris a la cort macedònia. Molts autors sospiten que va donar suport a l'assassinat del rei per [[Pausànies d'Orèstia]] el [[336 aC]]. Llavors va tornar a Macedònia on com a mare del rei va gaudir de la més alta influència i consideració; en absència del fill va fer matar a la seva rival la reina Cleòpatra amb el seu fill nadó, cosa que va indignar a Alexandre. Tot i així aquest li va continuar mostrant respecte. Olímpies estava especialment en contra de l'amistat entre Alexandre i [[Hefestió de Pel·la|Hefestió]]. Per reforçar la divinitat del seu fill va proclamar durant tota la vida que aquest no havia estat fecundat per Filip,
Quan Alexandre va donar el govern de Macedònia a [[Antípater (regent de Macedònia)|Antípater]], li va prohibir a la seva mare interferir en els afers polítics. Les seves denúncies contra Antípater devien tenir algun efecte en Alexandre que va nomenar regent a [[Cràter d'Orèstia]] i va encarregar a Antípater de portar reforços a [[Babilònia]], però la mort del rei ([[323 aC]]) va capgirar la situació deixant a Antípater amb el control absolut a Macedònia i Grècia.
| |||