Manuel Blancafort i de Rosselló: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Wagner es el > Wagner és el |
|||
Línia 31:
Després dels primers contactes amb la música, va ser deixeble de [[Joan Lamote de Grignon]] i la seva amistat amb el compositor [[Frederic Mompou]] també marcà profundament el seu estil. Amb Mompou va compartir gustos i aficions i li va facilitar el contacte amb l'editor Sénart qui es va fer càrrec de l'edició de les primeres obres del compositor. A la seva música s'hi troben trets coincidents amb Mompou com l'amor per la natura, l'evocació de records de la infància amb uns certs trets de melangia, unes peces intimistes, de format curt que ressalten el seu amor per la simplicitat, la concisió i la claredat formal. Aquesta primera època se situa des de l'inici de la seva carrera fins a la [[guerra civil espanyola|guerra civil]] quan Blancafort tenia 42 anys.{{sfn|Estruch |2012|p=1 del suplement ''Amindola''}}
Amb una aposta clara per una música pròpia d'inspiració francesa, en la línia de [[Debussy]] i [[Fauré]], declarava sobre la forta corrent [[wagneriana]]: «Fugir de Wagner
catalanes en llenguatge europeu».{{sfn|Rengel|15-03-1997|p=51}} Dies més tard d'aquestes declaracions, el 10 de març de 1929, va estrenar al [[Gran Teatre del Liceu]] ''Matí de festa'', una obra inspirada en un capítol de ''[[Solitud]]'' de [[Víctor Català]].{{sfn|Cruset|27-05-1965|p=51}}
| |||