Càndia: diferència entre les revisions

El desembre de [[1897]], [[Turquia]], després d'una revolta a l'illa, va acceptar el principi d'autonomia per Creta i el [[20 de març]] de [[1898]] es va establir l'[[Estat de Creta]] sota sobirania otomana. El [[6 de novembre]] de 1898 els militars otomans van abandonar l'illa i el [[19 de novembre]] el príncep [[Jordi de Grècia]] fou designat comissari extraordinari, si bebé la nominal sobirania otomana es mantenia. El [[1900]] Jordi I va voler proclamar la unió a Grècia però no va obtenir el suport de les potències. El seu successor, Zaimis, va proclamar la independència el 6 d'octubre de [[1908]], que suposà la unió de fet a Grècia. La ciutat prengué aleshores el nom d'Heràkleion "ciutat d'Hèracles", nom que ja havia portat en temps de Roma. El [[9 de maig]] de [[1910]] l'assemblea va fer jurament al rei de Grècia mentre la tensió augmentava amb Turquia, que no reconeixia la virtual unió. El 10 d'octubre de 1912, durant la [[guerra dels Balcans]], el govern grec va confirmar la unió i els tractats de Londres (30 de maig de [[1913]]) i de Bucarest (10 d'agost de [[1913]]) van reconèixer tal unió. Bona part de la població turca va marxar entre [[1900]] i [[1912]] i la resta ho va fer el [[1923]] amb els acords entre Grècia i Turquia per a l'[[Intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)|intercanvi de poblacions]]. La població musulmana de la ciutat s'estimava en 17.000 persones.