Lluís Pericot i Garcia: diferència entre les revisions

Fill de família [[Torroella de Montgrí|torroellenca]] nasqué a Girona on el seu pare, Joan, treballava de farmacèutic militar. Estudià fins a l'[[Institut de Girona]] en la capital provincial i més tard estudià història a la [[Universitat de Barcelona]] essent alumne de [[Pere Bosch i Gimpera]]. El [[1925]] obtingué el doctorat a Madrid amb la tesi «''La civilización megalítica i la cultura pirenaica''». Ocupà la [[Catedràtic d'Universitat|càtedra]] de prehistòria, en primer lloc a [[Universitat de Santiago de Compostel·la|Santiago de Compostel·la]] i després a [[Universitat de València|València]]. Va ser l'excavador del important jaciment arqueològic de la [[Cova del Parpalló]] a la comarca de la [[Safor]], prop de [[Gandia]] sobre el que publicà una memòria el [[1942]]. S'especialitzà en el [[paleolític superior]] als Països Catalans. El [[1933]] tornà a Barcelona i va exercir de professor d'[[etnologia]]. El 1954, a la mort de [[Tomàs Carreras i Artau]] li va succeïrsucceir com a director de l'[[Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya]], fins que aquest es tanca el 1968. Quan Bosch i Gimpera s'exilià per raons polítiques, Pericot esdevingué cap de l'escola d'arqueologia de Barcelona i vicepresident del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] ([[CSIC]]) entre altres càrrecs.