Conservatori de l'Ateneu Igualadí: diferència entre les revisions

El 1931, fou nomenat director el mestre [[Joan Just i Bertran]]. Com Borgunyó, s'havia format a Montserrat i venia precedit d'un cert renom. Era amic i condeixeble de molts músics d'anomenada d'aquells temps: [[Joan Dotras i Vila|Dotras-Vila]], [[Antoni Pérez i Moya|Pérez Moya]], [[Pablo Sorozábal Mariezkurrena|Sorozóbal]], entre d'altres i al poccap tempsde poc de la seva arribada a Igualada ja s'havia guanyat el respecte, l'estima i 1’admiració de tots els alumnes i músics d'Igualada. Després de la guerra, com a conseqüència dels esdeveniments ocorreguts al país a la segona meitat dels anys 30, i de l'entrada a Igualada de les tropes dites "nacionals" el gener de 1939, l'Ateneu fou confiscat i passà a ser el "Centro Nacional". El conservatori passà una època difícil, fins al punt que va perillar la continuïtat del centre. La nova entitat es desentengué del conservatori, que tirà endavant pagant un lloguer per fer ús de local. A més, els alumnes que es presentaven amb un aval de la [[Falange Española|Falange]], acreditant-los com a membres del [[Frente de Juventudes]]" i de la "Sección Femenina", tenien dret a rebre les classes gratuïtament.