Hector Guimard: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Corregit: i sobre tot el > i sobretot el |
||
Línia 11:
A partir de 1888 va construir un seguit de vil·les i palauets per a una clientela del districte XVI de París. Però fou la decoració del Castel Béranger a la primavera de 1896, que torna a Guimard famós de la nit al dia i nombroses comandes li permeten llavors precisar encara més les seves investigacions estètiques, l'harmonia i la continuïtat estilístiques en particular (un ideal principal del [[Modernisme]]), que l'inciten a una concepció gairebé totalitària del decorat interior, culminant el 1909 amb l'hotel Guimard <ref>{{ref-web|url=http://lartnouveau.com/artistes/guimard/122_av_mozart_hotel_guimard1.htm|títol=Hôtel Guimard d'Hector Guimard <!--Títol generat per bot-->}}</ref> (regal de casament a la seva rica esposa americana) on parts ovoides <ref>{{ref-web|url=http://lartnouveau.com/artistes/guimard/mozart_122/interieur/salle_mang_122.htm|títol=Salle à manger<!--Títol generat per bot-->}}</ref> imposen únics mobles, part integral de l'edifici.
Si el pou de llum consubstancial a [[Victor Horta]] és una dada més aviat absent de la seva obra (excepte en l'exemple tardà de l'hotel Mezzara,<ref>{{ref-web|url=http://nakano.main.jp/misc/guimard/mezzara/153019.jpg|títol=nakano.main.jp}} {{Enllaç no actiu | url=http://nakano.main.jp/misc/guimard/mezzara/153019.jpg | data=setembre de 2013}}</ref> de 1910), Guimard no porta menys experiències espacials sorprenents, en la volumetria de les seves construccions en particular : la casa Coilliot,<ref>{{ref-web|url=http://lartnouveau.com/artistes/guimard/maison_coilliot.htm|títol=Maison Coilliot à Lille <!--Títol generat per bot-->}}</ref> i la seva tafanera doble-façana (1898), La Bluette <ref>{{ref-web|url=http://lartnouveau.com/artistes/guimard/pavillons/villa_bluette.htm|títol=La Villa La Bluette <!--Títol generat per bot-->}}</ref> i la seva bonica harmonia volumètrica (1899), i
Les innovacions estructurals no falten tampoc, com a l'extraordinària sala de concert Humbert-de-Romans <ref>{{ref-web|url=http://www.lecercleguimard.com/maj/projetexpo.htm|títol=www.lecercleguimard.com}} {{Enllaç no actiu | url=http://www.lecercleguimard.com/maj/projetexpo.htm | data=setembre de 2013}}</ref> (1901), on una estructura complexa parteix les ones sonores per aconseguir una acústica perfecta; o com a l'hotel Guimard (1909), on l'estretor de la parcel·la permet a l'arquitecte rebutjar tota funció portadora sobre les parets exteriors (com [[Antoni Gaudí i Cornet|Gaudí]] a la Casa Milà) i alliberar així la disposició dels espais interiors, diferent d'un pis a l'altre;<ref>{{ref-web|url=http://lartnouveau.com/documents/wiki/guimard/hotel_guimard_1er_et.jpg|títol=Plànol de l'Hôtel Guimard<!--Títol generat per bot-->}}</ref> etc.
| |||