Calixt III: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Enllaços externs: * {{GEC|0013592}} * [http://biblioteca.ayto-xativa.es/node/78 Ajuntament de Xàtiva] |
m Corregit: i el seus > i els seus |
||
Línia 31:
A partir de 1442 és a [[Nàpols]], on s'encarrega de la reforma administrativa del nou regne conquerit pel Magnànim, i és en aquesta etapa que presideix el Consell reial. Va ser preceptor de Ferran, fill il·legítim del monarca i futur [[Ferran I de Nàpols]]; el 1443 el rei Alfons encarrega al bisbe la redacció de les actes del [[parlament de Sant Llorenç]], en el qual Ferran és proclamat successor de Nàpols. Ambaixador d'Alfons al [[concili de Florència]] [[(1439)]], serà un dels negociadors, amb el cardenal d'Aquileia [[Ludovico Scarampo]], de l'acord entre el Magnànim i el papa [[Eugeni IV]] que culmina en la [[pau de Terracina]] [[(1443)]], per la qual el papa reconeix els drets del rei a la corona de Nàpols i aquest retira el seu suport al [[concili de Basilea]]. En recompensa a aquestes gestions, el maig de [[1444]] és nomenat cardenal del títol dels [[Quatre sants coronats]], s'instal·la a Roma i s'allunya del servei directe del Magnànim, per bé que es converteix en un valedor dels interessos de la Corona catalanoaragonesa a la cort pontifícia i s'envolta d'un grup de servidors d'aquella procedència. Els onze anys del cardenalat són, encara, els més desconeguts de la biografia de Borja.
Va ser elegit Papa el 1455, a una edat molt avançada, com a candidat de compromís. El seu gran objectiu va ser el de formar una [[croada]] contra els [[Turcs]], que havien [[Caiguda de Constantinoble|capturat Constantinoble]] al [[1453]], però no va poder trobar resposta dels Prínceps Cristians a la seva crida tot i
== Papa ==
|