Mikoian-Gurévitx MiG-21: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m E tancada en rus.
Cap resum de modificació
Línia 36:
El [[caça]] a reacció MiG-21 és un desenvolupament continuista dels anteriors dissenys soviètics com el subsònic [[Mikoian-Gurévitx MiG-15|Mig-15]] subsònic i [[MiG-17]] i el ja supersònic [[MiG-19]]. Es realitzaren diversos dissenys experimentals capaços d'assolir 2 cops la velocitat del so. Aquests es basaven en l'admissió d'aire frontal a través del morro del fuselatge, però variaven en funció del tipus d'ala: convencional en fletxa (com el [[Sukhoi Su-7]]) o amb ales delta i estabilitzadors de cua, dissenys del qual el prototip del MiG-21 (que utilitzava ala delta) seria el més reeixit.
 
El desenvolupament del que esdevindria el MiG-21 va començar a principis de la dècada de 1950 per part de l'oficina de disseny MikoyanMikoian OKB que el 1954 va acabar un estudi de disseny per al primer [[prototip]] designat Ye-1 que comptava amb ales en fletxa. Aquest projecte va ser refet ràpidament pel fet que es va veure el motor que es pretenia utilitzar no tenia prou potència. Aquest redisseny s'anomenà Ye-2 i se'n construí un tercer Ye-3 l'últim prototip basat en ales en fletxa. Fou l'Ye-4 el primer prototip que utilitzava ales tipus delta, tal com l'avió de producció, i va realitzar el seu primer vol de proves el 16 de juny de 1955. També feu una aparició pública durant l'exhibició de Dia d'Aviació Soviètica a l'Aeroport Tushino de [[Moscou]] el juliol de 1956. El MiG-21 era la primera aeronau soviètica reeixida que combinava característiques de [[caça (avió)|caça]] i d'[[interceptor]] en una sola aeronau. Es tractava d'un caça lleuger capaç d'aconseguir Mach 2 amb un motor de reacció amb [[postcremador]] relativament poc potent, per això era comparable a l'[[F-104 Starfighter]] i el [[Northrop F-5]] [[Estats Units d'Amèrica|americans]] així com al [[Dassault Mirage III]] [[França|francès]].<ref name="Gordon 2008" /> La seva configuració bàsica s'utilitzà per a molts altres dissenys soviètics: l'ala delta també s'utilitzarà en l'interceptor [[Su-9]] i el prototip de MiG E-150, mentre que un fuselatge molt semblant s'utilitzà per al reeixit caça [[Su-7]] i el prototip interceptor [[I-75]] de MikoyanMikoian tot i això aquests dos dissenys utilitzaven ala en fletxa. Tanmateix la disposició característica amb l'admissió d'aire per al motor entorn del con del radar/morro del fuselatge no s'utilitzà gaire a fora de l'USSR i finalment s'abandonà perquè tenia un desenvolupament limitat sobretot a causa de l'espai molt reduït que deixava per als equips de disponible per alss equips de [[radar]].
 
Com moltes aeronaus dissenyades com interceptors, el MiG-21 tenia poc abast. Això es veia agreujat pel fet que el centre de gravetat de l'avió es desplaçava enrere un cop consumides 2/3 parts del combustible dificultant molt el control de l'avió. Per tant l'autonomia es veia reduïda a tan sols 45 minuts en condicions de vols òptimes. L'assumpte de la poca autonomia i baixa capacitat de combustible va fer que en les següents variants s'anés augmentat la quantitat de combustible transportat (això es produí en el MiG-21F, PF, PfM, S/SM i M/MF) però no s'adreçà considerablement fins al desenvolupament de les variants MT i SMT. Aquests tenien un augment d'abast de 250 km comparat amb el MiG-21SM, però al cost d'empitjorar totes les altres prestacions (com un sostre de servei més baix i temps més lent per assolir l'altitud d'intercepció).<ref name="Gordon 2008" />
Línia 496:
=== Conflictes àrabo-israelians ===
 
[[Fitxer:MiG-21.svg|thumb|300px|MikoyanMikoian-GurevichGurévitx MiG-21PF]]
El MiG-21 també s'ha utilitzat extensament en els conflictes d'[[Orient Pròxim|Orient Mitjà]] del 1960, 1970 i 1980 per les forces aèries d'[[Egipte]], [[República Àrab Siriana|Síria]] i l'[[Iraq]]. El MiG-21 primer es va enfrontar als [[Mirage III]]C israelians el 14 de novembre de 1964, però no va ser fins el 14 de juliol de 1966 quan el primer MiG-21 va ser abatut. Sis MiG-21 sirians foren abatuts pels Mirage israelians el 7 d'abril de 1967. El MiG-21 també es va enfrontar als [[McDonnell Douglas F-4 Phantom II|F-4 Phantom II]] i als [[A-4 Skyhawk]]. Posteriorment ja es va veure àmpliament superat per dissenys occidentals més moderns com l'[[F-15 Eagle]] i l'[[Lockheed Martin F-16 Fighting Falcon|F-16 Fighting Falcon]], adquirits per Israel a mitjans de la dècada del 1970.